La ruta
Articles recents
  • “Una vegada es pot viure l’abandonament; dues, no” (32 de 32)

    Plou quan arribo a Haydarpaça. La ciutat és tota aigua: Bòsfor, pluja, Banya d’Or. Mai Istanbul m’havia semblat tan bonica. Embarquem en un ferri que ens deixarà sota la torre de Gàlata. Mentre esperem que el vaixell s’ompli de passatgers, veig una fila de corbs marins en una escullera que sembla obra de sultans. Els ocells es treuen la son cada vegada que la llum del far de Kumkapi fa la volta i il·lumina el Bòsfor. Primer, mouen les ales i el coll els que estan a la punta i, […]

    Continuar llegint...

  • Esperant una solució en terra (31 de 32)

    Muzaffer Civelek, l’inspector d’ITF a Istanbul, ens porta en cotxe a l’hotel on s’allotja la tripulació del Salta. Quan arribem a l’hotel, nou tripulants ucraïnesos, entre ells una dona, i un rus són a les seves habitacions fumant, desitjant que passi alguna cosa i en un silenci que reconec perquè és el mateix que als vaixells, però ara en terra. Veure els marins esperant en terra és gairebé més antinatural que observar-los als llimbs aquàtics de l’abandonament. Allà s’inventen tasques, aquí no tenen absolutament res a fer i […]

    Continuar llegint...

  • Es tanca el cercle: de nou, a Istanbul (30 de 32)

    El juny del 2009, quan va començar aquest viatge, no sabia res ni de mars ni encara menys de marins i la meva idea del mar era purament literària. Entenc ara que una cosa és haver nascut en una illa i creure’s criatura marina. L’altra és la realitat del mar, que és dura i només admet resistència i coratge per fer-te part de l’ecosistema. En cas contrari, t’expulsa sense gaires miraments. Durant els mesos que he anat saltant de vaixell en vaixell, he après el llenguatge dels marins; […]

    Continuar llegint...

  • Travessant la Península del Sinaí (29 de 32)

    A Civitavecchia, el marí vell i vestit de negre rigorós em va regalar una estampeta amb la imatge de Stella Maris i em va parlar del Mont Carmel, a Haifa, Israel. La porto a la cartera des d’aleshores i, de tant en tant, la miro: la dona de cara serena que levita sobre una mar arrissada. Al fons, hi ha un bergantí que es dirigeix cap a ella. M’impressiona que hi ha onades que van i altres que vénen, així que m’imagino que en el bergantí no […]

    Continuar llegint...

  • Expulsada d’un ferri al canal de Suez (28 de 32)

    Pujo a la llanxa i, oh sorpresa, no ens dirigim a la riba. Hi ha dos vaixells més fondejats en aquesta zona i sembla que pateixen algun tipus d’abandonament: un és un tanc quimiquer i l’altre un ferri de passatgers al qual em portaran al cap d’una estona. Davant del quimiquer, el llanxer toca una vegada i una altra la sirena com si toqués a sometent fins que gairebé em deixa sorda i li crido que es calmi. Quan calla, surt un home a coberta i ens […]

    Continuar llegint...