Arxiu per a març, 2012

  • Escriu Colin Thubron a El cor perdut d’Àsia que fins al 1870 els occidentals no van gosar entrar a Bukhara, ciutat noble, sublim i perillosa que va tenir la seva màxima esplendor en els mítics temps de la sempre atractiva Ruta de la Seda.         Les coses han canviat, evidentment, i avui, Bukhara, juntament amb Samarcanda, és el principal destí turístic d’Uzbekistan. Segueix havent-hi basars a la ciutat, però els turistes prefereixen visitar la fortalesa del Khan, protegida per gruixudes muralles, i el Kalon, el minaret […]

    Uzbekistan (6): Nostàlgia de l’antiga Bukhara

    Escriu Colin Thubron a El cor perdut d’Àsia que fins al 1870 els occidentals no van gosar entrar a Bukhara, ciutat noble, sublim i perillosa que va tenir la seva màxima esplendor en els mítics temps de la sempre atractiva Ruta de la Seda.         Les coses han canviat, evidentment, i avui, Bukhara, juntament amb Samarcanda, és el principal destí turístic d’Uzbekistan. Segueix havent-hi basars a la ciutat, però els turistes prefereixen visitar la fortalesa del Khan, protegida per gruixudes muralles, i el Kalon, el minaret […]

    Continuar llegint...

  • De Khiva a Bukhara hi ha 480 quilòmetres. Per autopista podrien fer-se en unes cinc hores, però el problema és que l’autopista no estarà a punt fins al 2014. Mentrestant, el recorregut es fa per la vella carretera, plena de sotracs i desviaments, amb trams destrossats pel pas de camions i maquinària pesant. Resultat: el trajecte es fa en onze hores, anant bé.         A la sortida de Khiva veiem camps de cotó, l’or blanc d’Uzbekistan, i furgonetes de fabricació coreana que s’utilitzen per al transport […]

    Uzbekistan (5): Oxus, el riu que va travessar Alexandre el Gran

    De Khiva a Bukhara hi ha 480 quilòmetres. Per autopista podrien fer-se en unes cinc hores, però el problema és que l’autopista no estarà a punt fins al 2014. Mentrestant, el recorregut es fa per la vella carretera, plena de sotracs i desviaments, amb trams destrossats pel pas de camions i maquinària pesant. Resultat: el trajecte es fa en onze hores, anant bé.         A la sortida de Khiva veiem camps de cotó, l’or blanc d’Uzbekistan, i furgonetes de fabricació coreana que s’utilitzen per al transport […]

    Continuar llegint...

  • Faig un parèntesi en els apunts del viatge per Uzbekistan per reproduir l’article que avui publico a El Periódico, titulat”Vacances solidàries a Grècia”.   “Observo que molta gent es pren la crisi com una fatalitat, com un capritx que ens envien els déus per posar-nos a prova. Doncs no, no hi estic d’acord. La crisi és producte de les maniobres d’alguns financers, banquers i polítics sense escrúpols que practiquen un capitalisme de casino que podria resumir-se en “de país a país i guanyo perquè em toca”. […]

    Vacances solidàries a Grècia

    Faig un parèntesi en els apunts del viatge per Uzbekistan per reproduir l’article que avui publico a El Periódico, titulat”Vacances solidàries a Grècia”.   “Observo que molta gent es pren la crisi com una fatalitat, com un capritx que ens envien els déus per posar-nos a prova. Doncs no, no hi estic d’acord. La crisi és producte de les maniobres d’alguns financers, banquers i polítics sense escrúpols que practiquen un capitalisme de casino que podria resumir-se en “de país a país i guanyo perquè em toca”. […]

    Continuar llegint...

  • Escriu Colin Thubron a El cor perdut d’Àsia que Khiva “havia estat restaurada implacablement sota el règim soviètic i l’havien desposseït de vida”. I afegeix: “Vaig sentir que a l’interior de les seves muralles mai havia passat, ni mai passaria res”.        Thubron va ser a Khiva als primers noranta, quan Uzbekistan acabava d’independitzar-se, i segur que la seva descripció era llavors exacta. No obstant, jo em vaig trobar amb una ciutat molt diferent, en la qual suposo que el pas dels anys havia contribuït a […]

    Uzbekistan (4): Un casament a Khiva

    Escriu Colin Thubron a El cor perdut d’Àsia que Khiva “havia estat restaurada implacablement sota el règim soviètic i l’havien desposseït de vida”. I afegeix: “Vaig sentir que a l’interior de les seves muralles mai havia passat, ni mai passaria res”.        Thubron va ser a Khiva als primers noranta, quan Uzbekistan acabava d’independitzar-se, i segur que la seva descripció era llavors exacta. No obstant, jo em vaig trobar amb una ciutat molt diferent, en la qual suposo que el pas dels anys havia contribuït a […]

    Continuar llegint...

  • Avui toca volar a Urgench. M’aixeco a les 4.30 i em dirigeixo com un zombi a l’aeroport, on no m’esperen bones notícies: quan vaig a facturar, un funcionari esquerp m’informa que el meu nom no és a la llista de passatgers. Li dic que he fet la reserva des de Barcelona i que per favor ho consulti de nou, però no hi ha res a fer. Recorro al seu superior i també m’ignora.          Per sort, des d’avui no viatjo sol. L’agència uzbeka que em convida […]

    Uzbekistan (3): Vol a Urgench

    Avui toca volar a Urgench. M’aixeco a les 4.30 i em dirigeixo com un zombi a l’aeroport, on no m’esperen bones notícies: quan vaig a facturar, un funcionari esquerp m’informa que el meu nom no és a la llista de passatgers. Li dic que he fet la reserva des de Barcelona i que per favor ho consulti de nou, però no hi ha res a fer. Recorro al seu superior i també m’ignora.          Per sort, des d’avui no viatjo sol. L’agència uzbeka que em convida […]

    Continuar llegint...

  • <!–[if gte mso 9]> Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4 <![endif]–><!–[if gte mso 9]> <![endif]–><!–[if !mso]>&{lt};![{endif}]–><!–[if gte mso 10]><![endif]–><!–[if gte mso 9]> <![endif]–><!–[if gte mso 9]> <![endif]–> Passejant per Taixkent se m’acut una frase per a una novel·la: “Era una noia tan trista com una ciutat soviètica”. ¿Per què deu ser? Carrers sense vida, gent esmorteïda, botigues buides, blocs d’apartaments amb enormes números pintats a la façana, un metro lúgubre. El 1966 un terratrèmol va destruir Taixkent. Es van afanyar a reconstruir la ciutat, però […]

    Uzbekistan (2): Trist Taixkent

    <!–[if gte mso 9]> Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4 <![endif]–><!–[if gte mso 9]> <![endif]–><!–[if !mso]>&{lt};![{endif}]–><!–[if gte mso 10]><![endif]–><!–[if gte mso 9]> <![endif]–><!–[if gte mso 9]> <![endif]–> Passejant per Taixkent se m’acut una frase per a una novel·la: “Era una noia tan trista com una ciutat soviètica”. ¿Per què deu ser? Carrers sense vida, gent esmorteïda, botigues buides, blocs d’apartaments amb enormes números pintats a la façana, un metro lúgubre. El 1966 un terratrèmol va destruir Taixkent. Es van afanyar a reconstruir la ciutat, però […]

    Continuar llegint...

  • Tenint en compte que estaré uns dies en stand by, recupero per al bloc les notes d’un viatge a Uzbekistan del novembre passat. Un viatge estrany, amb russos, ucraïnesos i vodka pel mig. A més d’uzbeks, és clar. Per començar, encara que el visat és obligatori, vaig viatjar allà sense. Després d’intercanviar uns quants e-mails contradictoris amb una agència uzbeka, al final em van dir que s’havia esgotat el temps per a la burocràcia, que pugés a l’avió i mirarien d’arreglar-ho a la meva arribada a […]

    Uzbekistan (1): Arribada a Taixkent

    Tenint en compte que estaré uns dies en stand by, recupero per al bloc les notes d’un viatge a Uzbekistan del novembre passat. Un viatge estrany, amb russos, ucraïnesos i vodka pel mig. A més d’uzbeks, és clar. Per començar, encara que el visat és obligatori, vaig viatjar allà sense. Després d’intercanviar uns quants e-mails contradictoris amb una agència uzbeka, al final em van dir que s’havia esgotat el temps per a la burocràcia, que pugés a l’avió i mirarien d’arreglar-ho a la meva arribada a […]

    Continuar llegint...

  • <!–[if gte mso 9]> Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4 <![endif]–><!–[if gte mso 9]> <![endif]–><!–[if gte mso 10]><![endif]–>   És inevitable: quan has estat diverses vegades en un país, el portes al cor i segueixes a la premsa totes les notícies relacionades amb ell. És el que em passa amb Islàndia,  una illa remota on tinc amics i a la qual he dedicat ja dos llibres: La isla secreta i Islandia, revolución bajo el volcán. A la tornada de Nova Zelanda veig que estan passant coses a […]

    L’exemple d’Islàndia

    <!–[if gte mso 9]> Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4 <![endif]–><!–[if gte mso 9]> <![endif]–><!–[if gte mso 10]><![endif]–>   És inevitable: quan has estat diverses vegades en un país, el portes al cor i segueixes a la premsa totes les notícies relacionades amb ell. És el que em passa amb Islàndia,  una illa remota on tinc amics i a la qual he dedicat ja dos llibres: La isla secreta i Islandia, revolución bajo el volcán. A la tornada de Nova Zelanda veig que estan passant coses a […]

    Continuar llegint...