Panamà (1): Posi un Canal en la seva vida

I ara, després d’uns pocs dies de descans a Barcelona, toca Panamà… De Turquia a Panamà hi ha una bona tirada, i no només en quilòmetres, que també (deu hores d’avió des de Madrid!). Però als dos països s’hi està bé, molt bé. Europa i Àsia versus Amèrica, versus el Tròpic. D’entrada, trenta graus i una humitat que t’ho fa suar tot. Panamà City enlluerna d’entrada pels seus molts gratacels i els seus moltíssims projectes. Tenen diners i no pensen parar fins a convertir el país en un destí turístic
 Han guanyat terres al mar, estan renovant a fons el Casc Antic i tenen un Museu Frank Ghery, un centre de convencions i un port de creuers en obres per inaugurar-lo per al 2014, quan el canal compleixi cent anys. El canal és una màquina de fer diners. Arriben als 10 milions de dòlars diaris i, és clar, amb aquestes xifres és la Joia de la Corona. Visitar-lo és obligat, encara que sigui només per reconèixer-li els seus mèrits. L’entorn és preciós: molt verd, com correspon a un país en plena temporada de pluges. Quan s’acosta la tempesta, molts el veuen com una benedicció del cel. Entre el canal, que s’encarrega dels ingressos, i la pluja, responsable del verd, Panamà va vent en popa.
 
Impressiona veure la gran obra del canal, i impressiona veure com passen per les comportes els vaixells més grans, els Pan Max, carregats fins al damunt de contenidors procedents de la Xina. Impressiona pel poc espai que deixen, i és per això que ja estan construint un nou canal just al costat, més ample i més modern. S’ha de cuidar el negoci.
 
 
Quan t’allunyes del canal, de la màquina de fer diners, tornes a trobar a Panamà City els carrers plens de gent i d’il·lusions. La gent s’agombola en els anomenats Diablos Rojos, els populars autobusos que recorren aquesta ciutat de trànsit caòtic. Però, bé, cal tenir paciència: estan construint el metro (un altre gran projecte!) i quan estigui llest, tot serà diferent.
 
 
El futur somriu a Panamà, un país on la crisi no es nota.