Panamà (5): Riu amunt

No és fàcil arribar fins a la comunitat Candí Yala, una de les més aïllades dels indis kuna. De les 49 comunitats kuna que hi ha a Panamà, aquesta és una de les 9 que es troba a la costa, però és impossible arribar-hi en vehicle. L’elecció és senzilla: o caminar dues hores i mitja per la selva, o remuntar el riu. Jo vaig elegir la segona, però no van trigar a sorgir els problemes: el riu baixava amb poca aigua i en alguns trams calia baixar per empènyer o per estirar una corda.
 
 
Malgrat tots els problemes, vam aconseguir arribar allà després de dues hores i mitja de patiments. Una vegada desembarcats, només faltava una caminada d’un quart d’hora per la selva. I allà teníem Candí Yala: unes quantes cabanyes en una clariana de la selva, una escola “de concret” de la qual estan molt orgullosos, kunes que ens observen estranyats i nens que juguen al pati més extens del món.
 
 El sayla, cap de la comunitat, ens va rebre amb tota la cerimònia a la casa gran de la comunitat, tal com mana el protocol, i ens va explicar curiositats de la tradició kuna. Em va agradar que es vestís amb corbata i xancletes, i que no es disfressés d’indi.
 
Per donar-nos la benvinguda, els nens del poblat ens van obsequiar amb unes danses tradicionals i les dones ens van mostrar els seus bigarrats vestits i els seus adorns d’or.
 
El dinar a l’escola va ser el final a una jornada perfecta amb els kuna de la comunitat de Candí Yala. Quedava el retorn, és clar, però sempre és bo comprovar que el descens per un riu és molt més agradable que remuntar-lo.