Panamà (5): Riu amunt

<!–[if gte mso 9]> Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4 <![endif]–><!–[if gte mso 9]> <![endif]–><!–[if gte mso 10]><![endif]–><!–[if gte mso 9]> <![endif]–><!–[if gte mso 9]> <![endif]–>

No és fàcil arribar a la comunitat Candí Yala, una de les més aïllades dels kuna. De les 49 comunitats kuna que hi ha a Panamà, aquesta és una de les 9 que es troba a la costa, però és impossible arribar-hi en vehicle. L’elecció és senzilla: o caminar dues hores i mitja per la selva o remuntar el riu. Jo vaig elegir la segona, però no van trigar a sorgir els problemes: el riu baixava amb poca aigua i en alguns trams calia baixar per alleugerir pes, per empènyer o per estirar una corda des de la riba.
 
 
Malgrat tot, després de dues hores i mitja de riu, vam aconseguir arribar al nostre destí. Després tot va ser fàcil: una caminada d’un quart d’hora per la selva i ja érem a Candí Yala, un poblat de cabanyes, una escola “de concret” de la qual se senten molt orgullosos, kunas que ens observaven estranyats i nens que jugaven al pati més extens del món.
 
 El sayla, el cap de la comunitat, ens va rebre amb un somriure, tal com mana el protocol, i ens va explicar algunes curiositats de la tradició kuna. Em va agradar que portés corbata i xancletes, i que no es disfressés d’indi per rebre’ns.
 
 Com a cerimònia de benvinguda, els nens van ballar danses tradicionals i les dones van lluir els seus vestits de colors i els seus tradicionals adorns d’or.
 
 
Retorn pel mateix riu.