Panamà (6): La històrica badia de Portobelo

<!–[if gte mso 9]> Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4 <![endif]–><!–[if gte mso 9]> <![endif]–><!–[if !mso]>&{lt};![{endif}]–><!–[if gte mso 10]><![endif]–><!–[if gte mso 9]> <![endif]–><!–[if gte mso 9]> <![endif]–>

Si hi ha un lloc que respira història a Panamà, aquest és sens dubte Portobelo. Encara que ara es mostri com una tranquil·la badia, amb unes cases al peu de la muntanya i a la riba del mar, les ruïnes de diverses fortaleses delaten la importància estratègica que va tenir en el passat… i els nombrosos saquejos que va patir.
 
 
 Colom va desembarcar aquí en el seu quart viatge a les Amèriques, el 1502, i entre els segles XVI i XVIII Portobelo es va convertir en un important enclavament comercial. L’or procedent del Perú arribava a les costes de Panamà pel Pacífic, i una vegada allà es carregava en mules per traslladar-lo, per l’anomenat camí de Las Cruces i pel riu Chagres, a l’altre costat de l’istme, fins a Portobelo, a un centenar de quilòmetres que avui poden salvar-se sense problemes gràcies al canal de Panamà, o gràcies a un tren centenari. Una vegada a Portobelo, s’embarcava en galeres que el transportaven a Espanya.
 
 
 
            Tant d’or va acabar per despertar la cobdícia dels pirates britànics. Francis Drake va morir de malària a Portobelo quan intentava saquejar la ciutat, el 1592, i avui el recorda l’illa del Drague, davant la badia. William Parker la va sorprendre el 1608, però el més famós dels atacs és el de Henry Morgan, que la va saquejar el 1688 al llarg de catorze dies. Quan el 1739 l’almirall Edward Vernon va capturar Portobelo, la gesta es va celebrar sense estar-se de res a Anglaterra, fins al punt que aquest episodi donaria nom a un dels carrers més cèlebres de Londres, Portobelo Road.
 
 
            Avui, no obstant, perduda des de fa anys la seva importància comercial i estratègica, Portobelo apareix com una badia tranquil·la, encara que carregada d’història, això sí, amb edifici històrics com el de la Duana, l’església de San Felipe, les ruïnes de les fortaleses i desenes de canons oxidats que apunten cap a la boca d’una badia per la qual ja només naveguen velers en to de pau.
 
 
Una vegetació exuberant envolta avui Portobelo, com si volgués protegir-la de la temptació del saqueig. A l’altre costat de la badia, enmig del bosc, un hotel anomenat precisament El otro Lado, al qual només pot arribar-se per mar, ofereix un repòs de luxe per als viatgers que arriben aquí amb la memòria plena d’episodis violents larvats en l’horror dels interminables saquejos.