Groenlàndia (1): Viatge cap al fred

Els viatges, a vegades, se succeeixen d’una manera tan ràpida que tens temps d’assimilar-los. Últimament m’està passant una mica això. És com la síndrome del centrifugat: sense saber com, t’has ficat en una rentadora i l’únic que pots fer és esperar que s’acabi el ditxós centrifugat i procurar sortir amb certa dignitat. A més de net, és clar.
    Tot va tan de pressa les últimes setmanes que enllaço un viatge amb el següent gairebé sense temps ni d’agafar aire. És una sensació rara que té una part de positiva, ja que en alguns moments arribes a pensar que estàs flotant totalment fora de la rutina, però també hi ha una part negativa, ja que els millors viatges, penso, són els que es prolonguen durant mesos i deixen un pòsit molt dens. La resta, per desgràcia, s’assembla massa a un zàping de viatges… encara que sempre val la pena conèixer nous mons i embarcar-te en una nova aventura, per descomptat.
     L’última jugada del destí ha fet que deixés enrere el càlid Mediterrani de l’illa de Malta (¡A 35 graus vam arribar a estar!) per anar-me’n molt més al nord: a l’Àrtic, a Groenlàndia. Això es tradueix d’entrada en una renovació total de la maleta: adéu a les xancletes i a la roba de platja per deixar lloc a botes, anorac, guants i gorra de llana. Brrr!… És un canvi radical, però que estic segur que valdrà la pena. El Gran Nord sempre m’ha atret, i fins ara no m’ha fallat mai.
 
 
 
Durant uns dies navegaré, al Fram, el vaixell noruec de la foto, per la costa oest de Groenlàndia, per Disko Bay, per Kangerlussuaq i altres llocs mítics. El Gran Nord està cada vegada més a prop, amb els seus icebergs, els seus inuits i les seves cases de colors…