Groenlàndia (3): ¿On són les carreteres?

 A Groenlàndia gairebé no hi ha carreteres. L’immens camp de gel que ocupa el 83% de l’illa les convertiria en un contrasentit. Aquí els trineus i les motos de neu són molt més útils que els cotxes. La carretera més llarga del país té uns 30 quilòmetres i surt de Kangerlussuaq, l’aeroport d’arribada a l’illa, per dirigir-se a les glaceres. La va construir l’empresa Volkswagen per provar els seus cotxes en condicions extremes.
 
Kangerlussuaq, nom que significa “gran fiord”, és un poble d’uns 500 habitants que va ser abans base militar dels Estats Units. Es nota, encara que han pintat els antics barracons de colors i de tant en tant pots veure algun groenlandès que t’alegra la vista amb un vestit típic molt cridaner.
 
 
Acabada la guerra freda, la base no tenia gaire sentit i la van cedir al govern. En els antics barracons militars hi ha ara hotels, apartaments, empreses d’aviació i fins i tot un museu que reconstrueix la història del lloc. En el museu hi ha molta cosa militar, però em van cridar l’atenció un cap dissecat de bou mesquer (jo només en vaig poder veure un, i de lluny) i un cartell que proclama amb lletres enormes que “Kangerlussuaq és un bon lloc per viure”. És clar que a sota, en lletra menuda, es llegeix: “Per ordre del comandant de la base”.
 A Kangerlussuaq hi viu una espanyola. Es diu Sofía, és de Ceuta i hi va arribar el mes d’octubre passat. “L’hivern aquí és molt dur”, es lamenta. “Gairebé no hi ha llum solar i arribem a 50 graus sota zero. Quan bufa el vent polar és encara més terrible. Els preus, a més, són increïbles. Aquí tot s’importa i una patata arriba a valer dos euros”.
     Queda clar que Kangerlussuaq és un lloc límit on pots fer tres coses: tornar en el primer avió, embarcar-te per visitar la costa oest o pujar a un autobús de rodes enormes per arribar fins al gel. Si per començar elegeixes la tercera opció, veuràs com la carretera no triga a endinsar-se en la naturalesa de gran format que busquen els que viatgen a Groenlàndia. La primera visió de la glacera Russell és espectacular.
 
 
 
Només uns quilòmetres més endavant, l’acumulació de gel segueix augmentant fins a dominar completament el paisatge i empetitir l’home.
 
 
És veritat que Kangerlussuaq sembla poca cosa d’entrada, però el viatge fins al gel és una bona primera presa de contacte amb aquest país que és en gairebé tot diferent de qualsevol altre.