Arxiu per a setembre, 2012

  • La pluja i la boira es postulen d’entrada com el gran enemic del viatger. Si la meteo anuncia pluges, ja saps que el dia es complica. Encegat el paisatge, i complicada la possibilitat d’excursions a peu (la millor manera de conèixer un país), tot sembla anar-se’n en orris. En fi, un dia perdut. I, no obstant, hi ha llocs als quals la pluja i la boira els van la mar de bé. Noruega, sense anar més lluny.   Navegar per un fiord noruec amb la […]

    Fiords amb pluja, boira i misteri

    La pluja i la boira es postulen d’entrada com el gran enemic del viatger. Si la meteo anuncia pluges, ja saps que el dia es complica. Encegat el paisatge, i complicada la possibilitat d’excursions a peu (la millor manera de conèixer un país), tot sembla anar-se’n en orris. En fi, un dia perdut. I, no obstant, hi ha llocs als quals la pluja i la boira els van la mar de bé. Noruega, sense anar més lluny.   Navegar per un fiord noruec amb la […]

    Continuar llegint...

  • A penes entro a l’Hotel Union, a Øye, m’adono que el viatge per Noruega passa a un altre nivell: la dimensió desconeguda, viatge en el temps. En fi, digueu-ne com vulgueu. Plou i la boira cobreix el cim de la muntanya, però la porta no grinyola, com podria esperar-se d’un hotel del 1891 (¡cal cuidar els detalls, hotelers!). Des de l’exterior, no obstant, s’endevina que l’hotel té pedigrí antic. A l’Hotel Union s’hi han allotjat, des de la seva fundació, hostes il·lustres que venien atrets per […]

    Un hotel de 1891 (amb fantasma inclòs)

    A penes entro a l’Hotel Union, a Øye, m’adono que el viatge per Noruega passa a un altre nivell: la dimensió desconeguda, viatge en el temps. En fi, digueu-ne com vulgueu. Plou i la boira cobreix el cim de la muntanya, però la porta no grinyola, com podria esperar-se d’un hotel del 1891 (¡cal cuidar els detalls, hotelers!). Des de l’exterior, no obstant, s’endevina que l’hotel té pedigrí antic. A l’Hotel Union s’hi han allotjat, des de la seva fundació, hostes il·lustres que venien atrets per […]

    Continuar llegint...

  • L’any 2006 la Unesco li va posar al fiord de Geiranger l’etiqueta de Patrimoni de la Humanitat. “Bé, ¿i què?”, dirà algú. I tindrà raó, ja que la llista de llocs patrimonials ha crescut tant els últims anys que arriba un moment que no té sentit. I, no obstant, és evident que Geiranger es mereix tots els elogis, ja que sens dubte quedaria en els llocs  capdavanters en un hipotètic concurs mundial de fiords.  Anem a les mides: des del poblet de Geiranger, amagat al final del fiord, fins […]

    Geiranger, el fiord 10

    L’any 2006 la Unesco li va posar al fiord de Geiranger l’etiqueta de Patrimoni de la Humanitat. “Bé, ¿i què?”, dirà algú. I tindrà raó, ja que la llista de llocs patrimonials ha crescut tant els últims anys que arriba un moment que no té sentit. I, no obstant, és evident que Geiranger es mereix tots els elogis, ja que sens dubte quedaria en els llocs  capdavanters en un hipotètic concurs mundial de fiords.  Anem a les mides: des del poblet de Geiranger, amagat al final del fiord, fins […]

    Continuar llegint...

  • Doncs, sí, els trolls abunden a Noruega, encara que no se’ls vegi i, per tant, no paguin impostos. Abunden i els mimen perquè es sentin a gust. Si l’altre dia parlava de la carretera dels trolls, aquesta entrada tracta de la paret dels trolls. Es troba a prop d’Andalsnes i de Molde i està considerada la paret de roca vertical més alta d’Europa. Fa 1.100 metres des de la base fins al cim i no és fàcil d’escalar. Un equip noruec ho va aconseguir per […]

    Trollveggen, la paret dels trolls

    Doncs, sí, els trolls abunden a Noruega, encara que no se’ls vegi i, per tant, no paguin impostos. Abunden i els mimen perquè es sentin a gust. Si l’altre dia parlava de la carretera dels trolls, aquesta entrada tracta de la paret dels trolls. Es troba a prop d’Andalsnes i de Molde i està considerada la paret de roca vertical més alta d’Europa. Fa 1.100 metres des de la base fins al cim i no és fàcil d’escalar. Un equip noruec ho va aconseguir per […]

    Continuar llegint...

  • Resulta curiós que els trolls, considerats en la mitologia nòrdica monstres lletjos, grossos i bruts, disfrutin de tant predicament a Noruega. Però és un fet que els tracten com si fossin de la família. Ningú els ha vist, ja que per definició són invisibles, però són com les meigues a Galícia, “d’haver-n’hi, n’hi ha”. Confesso que fins  fa poc els únics trolls que havia vist eren els de les botigues de Noruega: uns ninotets amb un nas ben gros, despentinats i desgarbats. I el més sorprenent […]

    La carretera dels trolls

    Resulta curiós que els trolls, considerats en la mitologia nòrdica monstres lletjos, grossos i bruts, disfrutin de tant predicament a Noruega. Però és un fet que els tracten com si fossin de la família. Ningú els ha vist, ja que per definició són invisibles, però són com les meigues a Galícia, “d’haver-n’hi, n’hi ha”. Confesso que fins  fa poc els únics trolls que havia vist eren els de les botigues de Noruega: uns ninotets amb un nas ben gros, despentinats i desgarbats. I el més sorprenent […]

    Continuar llegint...

  • Els viatges d’avui permeten canvis radicals en només qüestió d’hores. ¡Pam! {Com si fos un truc de màgia. Fa uns dies era a Menorca, gaudint de la plàcida vida mediterrània, i ara, després d’un parell de salts en avió, sóc a Noruega, a la bella regió dels fiords del sud. Canvi de pantalla, canvi de clima, canvi de tot. El sol de Menorca cedeix el pas, a Kristiansund, a una pluja intensa, un vent a ratxes que desconstrueix paraigües i 10 graus de temperatura. Welcome to Norway, […]

    I, de sobte, una illa noruega

    Els viatges d’avui permeten canvis radicals en només qüestió d’hores. ¡Pam! {Com si fos un truc de màgia. Fa uns dies era a Menorca, gaudint de la plàcida vida mediterrània, i ara, després d’un parell de salts en avió, sóc a Noruega, a la bella regió dels fiords del sud. Canvi de pantalla, canvi de clima, canvi de tot. El sol de Menorca cedeix el pas, a Kristiansund, a una pluja intensa, un vent a ratxes que desconstrueix paraigües i 10 graus de temperatura. Welcome to Norway, […]

    Continuar llegint...

  • Una de les coses que més m’agraden de Menorca és que en una mateixa illa conviuen els llocs més turístics amb un món rural molt viu. El dia pot començar, per exemple, fent un bany a la Macarella o la Macarelleta, cales llançades a la fama gràcies a un anunci de cervesa que encomanava felicitat, alegria, música, joventut i un Mediterrani per sobre de tota sospita. A l’agost les cales estan superpoblades, però en els primers dies de setembre es diria que estan reservades per […]

    L’encant de la Menorca rural

    Una de les coses que més m’agraden de Menorca és que en una mateixa illa conviuen els llocs més turístics amb un món rural molt viu. El dia pot començar, per exemple, fent un bany a la Macarella o la Macarelleta, cales llançades a la fama gràcies a un anunci de cervesa que encomanava felicitat, alegria, música, joventut i un Mediterrani per sobre de tota sospita. A l’agost les cales estan superpoblades, però en els primers dies de setembre es diria que estan reservades per […]

    Continuar llegint...

  • El vent, sovint, s’emporta tot el protagonisme a Menorca, sobretot quan bufa la tramuntana. Quan s’acaba el dia, no obstant, la posta de sol li roba el moment estel·lar. De la banda de Ciutadella, molts són els turistes que van a la Punta Nati per contemplar com els últims rajos de sol van tenyint els murs de pedra seca amb tons de mel o de rom. El far que s’alça a l’extrem de la punta, marcant l’inici de la castigada costa nord, es va erigir […]

    El paisatge mineral de la Punta Nati

    El vent, sovint, s’emporta tot el protagonisme a Menorca, sobretot quan bufa la tramuntana. Quan s’acaba el dia, no obstant, la posta de sol li roba el moment estel·lar. De la banda de Ciutadella, molts són els turistes que van a la Punta Nati per contemplar com els últims rajos de sol van tenyint els murs de pedra seca amb tons de mel o de rom. El far que s’alça a l’extrem de la punta, marcant l’inici de la castigada costa nord, es va erigir […]

    Continuar llegint...

  • Sorpresa: l’avió que em porta a Menorca des de Barcelona va gairebé buit. “És final de temporada”, m’aclareix una hostessa. “A finals d’agost i principis de setembre  els avions van plens de Menorca  a Barcelona, amb famílies carregades de nens i maletes, però poca gent fa el viatge al revés”. Doncs que bé. M’agrada aquesta sensació d’anar contra corrent, i més si és amb l’avantatge afegit que l’illa també està mig buida. Menys cotxes, poques cues als camins que porten a les cales i taules […]

    Menorca, l’illa del vent

    Sorpresa: l’avió que em porta a Menorca des de Barcelona va gairebé buit. “És final de temporada”, m’aclareix una hostessa. “A finals d’agost i principis de setembre  els avions van plens de Menorca  a Barcelona, amb famílies carregades de nens i maletes, però poca gent fa el viatge al revés”. Doncs que bé. M’agrada aquesta sensació d’anar contra corrent, i més si és amb l’avantatge afegit que l’illa també està mig buida. Menys cotxes, poques cues als camins que porten a les cales i taules […]

    Continuar llegint...