Arxiu per a gener, 2013

  • Retorn d’Alaska, però perdura en la ment una memòria del viatge predominantment blanca, blanca com la neu i el gel, blanca com els paisatges d’Alaska, blanca com el terrible “silenci blanc” del qual escriu Jack London. “D’innombrables estratagemes se serveix la Naturalesa per convèncer l’home de la seva finitud”, llegeixo. “I d’entre totes elles la més temible, la més espaordidora, és la passivitat del silenci blanc”. El silenci blanc, el fred intens, la soledat… són ara idees llunyanes que il·lustren una terra salvatge, inhòspita i, no […]

    Del silenci blanc de Jack London al Grizzly Man

    Retorn d’Alaska, però perdura en la ment una memòria del viatge predominantment blanca, blanca com la neu i el gel, blanca com els paisatges d’Alaska, blanca com el terrible “silenci blanc” del qual escriu Jack London. “D’innombrables estratagemes se serveix la Naturalesa per convèncer l’home de la seva finitud”, llegeixo. “I d’entre totes elles la més temible, la més espaordidora, és la passivitat del silenci blanc”. El silenci blanc, el fred intens, la soledat… són ara idees llunyanes que il·lustren una terra salvatge, inhòspita i, no […]

    Continuar llegint...

  • Després de recórrer més de 2.000 quilòmetres per carreteres solitàries queda clar que els límits entre la civilització i la vida salvatge no sempre estan clars a Alaska. Que els ho preguntin si no als ants, que fa uns anys tenien tot el país per córrer com volien i ara es troben amb la barrera de les autopistes. Segons les estadístiques, uns 250 moren cada any atropellats, i prop d’Anchorage hi ha un cartell que porta el recompte dels morts: 118 des de juliol. Per conscienciar. Els ants […]

    Ants que moren a les carreteres d’Alaska

    Després de recórrer més de 2.000 quilòmetres per carreteres solitàries queda clar que els límits entre la civilització i la vida salvatge no sempre estan clars a Alaska. Que els ho preguntin si no als ants, que fa uns anys tenien tot el país per córrer com volien i ara es troben amb la barrera de les autopistes. Segons les estadístiques, uns 250 moren cada any atropellats, i prop d’Anchorage hi ha un cartell que porta el recompte dels morts: 118 des de juliol. Per conscienciar. Els ants […]

    Continuar llegint...

  • Des de la finestra de la meva habitació, en un Bed & Breakfast de Trapper Creek, Alaska, es veu un extens camp nevat i, al fons, dominant el paisatge, els 6.194 metres del McKinley, la muntanya més alta d’Amèrica del Nord, que a l’alba es tenyeix d’un rosa místic. Al voltant de la gran muntanya s’estén un impressionant conjunt de cims, glaceres, valls, cascades, rius, rierols, llacs i llocs meravellosos que formen part dels 5.430 quilòmetres quadrats del Parc Nacional de Denali, on es pot disfrutar […]

    L’Alaska d”Into the Wild’

    Des de la finestra de la meva habitació, en un Bed & Breakfast de Trapper Creek, Alaska, es veu un extens camp nevat i, al fons, dominant el paisatge, els 6.194 metres del McKinley, la muntanya més alta d’Amèrica del Nord, que a l’alba es tenyeix d’un rosa místic. Al voltant de la gran muntanya s’estén un impressionant conjunt de cims, glaceres, valls, cascades, rius, rierols, llacs i llocs meravellosos que formen part dels 5.430 quilòmetres quadrats del Parc Nacional de Denali, on es pot disfrutar […]

    Continuar llegint...

  • En un temps llunyà l’aurora boreal era una cançó del Dúo Dinámico (“Quisiera ser aurora boreal.”). Només paraules; res que es traduís en imatges. Als 20 anys, però, en el meu primer viatge a Lapònia, l’aurora va començar a agafar forma gràcies a una bella noruega de mirada lànguida anomenada Solveig. “L’hivern nòrdic no és tan dur com penseu els mediterranis”, va murmurar sota el sol de mitjanit. “És cert que la nit s’eternitza, neva i fa molt de fred, però ho dónes tot per […]

    Hipnòtiques aurores boreals

    En un temps llunyà l’aurora boreal era una cançó del Dúo Dinámico (“Quisiera ser aurora boreal.”). Només paraules; res que es traduís en imatges. Als 20 anys, però, en el meu primer viatge a Lapònia, l’aurora va començar a agafar forma gràcies a una bella noruega de mirada lànguida anomenada Solveig. “L’hivern nòrdic no és tan dur com penseu els mediterranis”, va murmurar sota el sol de mitjanit. “És cert que la nit s’eternitza, neva i fa molt de fred, però ho dónes tot per […]

    Continuar llegint...

  • 38 graus sota zero! Brrr. Això és fred, molt fred, encara que hi ha qui pensa que jo m’ho he buscat per viatjar a Alaska al gener. I si a més d’anar a Alaska em deixo temptar per la toponímia i decideixo passar un parell de nits en una cabanya d’un poble anomenat North Pole, encara pitjor. ¡38 graus sota zero! Brrr. La cabanya de troncs, en un bosc nevat, sembla escapada d’un llibre de Jack London, malgrat que compta amb una barbacoa i una […]

    Notícia del Pol Nord, a 38 sota zero

    38 graus sota zero! Brrr. Això és fred, molt fred, encara que hi ha qui pensa que jo m’ho he buscat per viatjar a Alaska al gener. I si a més d’anar a Alaska em deixo temptar per la toponímia i decideixo passar un parell de nits en una cabanya d’un poble anomenat North Pole, encara pitjor. ¡38 graus sota zero! Brrr. La cabanya de troncs, en un bosc nevat, sembla escapada d’un llibre de Jack London, malgrat que compta amb una barbacoa i una […]

    Continuar llegint...

  • Ha canviat el vent. El del sud, que dies enrere portava a Alaska unes sorprenents temperatures baixes per al gener (al voltant dels 0 graus), ha cessat i ara bufa el gèlid vent del nord. Els alaskians respiren tranquils: “Tot torna a ser com ha de ser”, em diu un tipus embolicat amb pells a Tok. Quan para de nevar, el termòmetre inicia un descens en caiguda lliure; arribem als 28 sota zero i la gent somriu satisfeta. Si vius en una terra extrema, a l’última […]

    Alaska, a 28 graus sota zero

    Ha canviat el vent. El del sud, que dies enrere portava a Alaska unes sorprenents temperatures baixes per al gener (al voltant dels 0 graus), ha cessat i ara bufa el gèlid vent del nord. Els alaskians respiren tranquils: “Tot torna a ser com ha de ser”, em diu un tipus embolicat amb pells a Tok. Quan para de nevar, el termòmetre inicia un descens en caiguda lliure; arribem als 28 sota zero i la gent somriu satisfeta. Si vius en una terra extrema, a l’última […]

    Continuar llegint...

  • Quan aterro a Anchorage, a mitjanit, la neu cobreix la pista i cau una nevada que ho cobreix tot d’un silenci blanc. És l’ambient hivernal que esperava trobar al gener, però el taxista que em porta al centre, un macedoni emmurriat, m’informa, escandalitzat, que “¡estem a 2 graus positius!”. I afegeix, cabrejat: “Abans al gener arribàvem a 30 sota zero. Fa quinze anys que sóc a Alaska i mai havíem tingut un hivern tan suau. El temps està boig, boig”.              Bé, doncs resulta que el temps, aquí […]

    Carreteres nevades d’Alaska

    Quan aterro a Anchorage, a mitjanit, la neu cobreix la pista i cau una nevada que ho cobreix tot d’un silenci blanc. És l’ambient hivernal que esperava trobar al gener, però el taxista que em porta al centre, un macedoni emmurriat, m’informa, escandalitzat, que “¡estem a 2 graus positius!”. I afegeix, cabrejat: “Abans al gener arribàvem a 30 sota zero. Fa quinze anys que sóc a Alaska i mai havíem tingut un hivern tan suau. El temps està boig, boig”.              Bé, doncs resulta que el temps, aquí […]

    Continuar llegint...

  • Ja sé que el títol és una obvietat, però quan aterro a Anchorage, després de 28 hores d’avions, aeroports i incomoditats, és el primer que em ve al cap. Sí, senyor, Alaska queda lluny, molt lluny, i jo encara diria més, encara queda més lluny a l’hivern, quan la llum escasseja, abunda la neu i el fred s’intensifica. La sensació de lloc límit creix. El camí és llarg, però et regala imatges meravelloses. Un dels vols m’ha portat de Franfkurt a Seattle, passant per Groenlàndia, i […]

    I que lluny que és Alaska…

    Ja sé que el títol és una obvietat, però quan aterro a Anchorage, després de 28 hores d’avions, aeroports i incomoditats, és el primer que em ve al cap. Sí, senyor, Alaska queda lluny, molt lluny, i jo encara diria més, encara queda més lluny a l’hivern, quan la llum escasseja, abunda la neu i el fred s’intensifica. La sensació de lloc límit creix. El camí és llarg, però et regala imatges meravelloses. Un dels vols m’ha portat de Franfkurt a Seattle, passant per Groenlàndia, i […]

    Continuar llegint...

  • Quan als anys 80 vaig estar al barri berlinès de Kreuzberg, visitant un amic que no acabava de decidir-se entre fer-se punkie o hippy, me’n vaig emportar una bona impressió. Allà, en convivència amb una forta immigració turca, semblava concentrar-se l’escena alternativa de Berlín. Passaven coses a Kreuzberg, un món a part que no tenia res a veure amb la burgesia del centre. Hi havia okupes, artistes, músics, teatrets, traficants i gent sospitosa en general. Les coses han canviat. Ara hi ha una part de Kreuzberg, a prop […]

    Retorn a Kreuzberg

    Quan als anys 80 vaig estar al barri berlinès de Kreuzberg, visitant un amic que no acabava de decidir-se entre fer-se punkie o hippy, me’n vaig emportar una bona impressió. Allà, en convivència amb una forta immigració turca, semblava concentrar-se l’escena alternativa de Berlín. Passaven coses a Kreuzberg, un món a part que no tenia res a veure amb la burgesia del centre. Hi havia okupes, artistes, músics, teatrets, traficants i gent sospitosa en general. Les coses han canviat. Ara hi ha una part de Kreuzberg, a prop […]

    Continuar llegint...

  • El vell Karl Marx no sembla trobar el seu lloc en el nou Berlín. Des que el 9 de novembre del 1989 va caure el mur que separava Berlín Est de Berlín Oest, la capital alemanya s’ha reurbanitzat i s’ha esforçat a esborrar la vella ferida. Vaig estar-hi a finals de 1989, picant contra aquell mur que tantes separacions i tant de dolor va provocar. Vaig estar en tots dos Berlins, creuant pel fatídic Checkpoint Charlie, i vaig comprovar que les dues ciutats vivien en […]

    Karl Marx i el nou Berlín

    El vell Karl Marx no sembla trobar el seu lloc en el nou Berlín. Des que el 9 de novembre del 1989 va caure el mur que separava Berlín Est de Berlín Oest, la capital alemanya s’ha reurbanitzat i s’ha esforçat a esborrar la vella ferida. Vaig estar-hi a finals de 1989, picant contra aquell mur que tantes separacions i tant de dolor va provocar. Vaig estar en tots dos Berlins, creuant pel fatídic Checkpoint Charlie, i vaig comprovar que les dues ciutats vivien en […]

    Continuar llegint...