Alaska, a 28 graus sota zero

Ha canviat el vent. El del sud, que dies enrere portava a Alaska unes sorprenents temperatures baixes per al gener (al voltant dels 0 graus), ha cessat i ara bufa el gèlid vent del nord. Els alaskians respiren tranquils: “Tot torna a ser com ha de ser”, em diu un tipus embolicat amb pells a Tok. Quan para de nevar, el termòmetre inicia un descens en caiguda lliure; arribem als 28 sota zero i la gent somriu satisfeta. Si vius en una terra extrema, a l’última frontera, no et pots arronsar, semblen dir. El fred és el seu element. Els rius i els llacs es gelen i Alaska es tanca en si mateixa.
Les carreteres es gelen i tinc la sensació d’estar vivint 24 hores al dia en un congelador. Ens trobem molt pocs cotxes; un cada mitja hora com a molt, la majoria camions de gran tonatge que avancen a gran velocitat perquè Alaska no quedi desproveïda. Sensació de lloc límit on és millor no preguntar-se què passaria en cas d’avaria.
A la nit, enmig del fred, s’obre el cel i apareix el primer indici d’aurora boreal: llums verdes que ballen enmig del cel evocant un món misteriós. Malgrat el fred, s’està bé a Alaska.