Karl Marx i el nou Berlín

El vell Karl Marx no sembla trobar el seu lloc en el nou Berlín. Des que el 9 de novembre del 1989 va caure el mur que separava Berlín Est de Berlín Oest, la capital alemanya s’ha reurbanitzat i s’ha esforçat a esborrar la vella ferida. Vaig estar-hi a finals de 1989, picant contra aquell mur que tantes separacions i tant de dolor va provocar. Vaig estar en tots dos Berlins, creuant pel fatídic Checkpoint Charlie, i vaig comprovar que les dues ciutats vivien en universos totalment diferents, incomunicats. Ara torno a Alexanderplatz i em trobo que la vella estàtua de Marx i Engels, venerats llavors com a déus, sobreviu discretament en un racó del parc.
Segueix allà també la Karl Marx Allee, antic escenari de grandioses desfilades comunistes, gran parafernàlia militar en un mar de banderes vermelles. Però amb prou feines queda res de l’uniformat món gris de l’antiga RDA. Només, de tant en tant, el Trabant d’algun nostàlgic capritxós; i algun fragment de mur que els turistes recorren extasiats, probablement sense adonar-se del gran mal que causava.
Són escenes del nou Berlín, d’una ciutat bipolar que viu un canvi perpetu, sempre mirant cap a un futur que els seus habitants confien que serà millor que el present.