Arxiu per a febrer, 2013

  • M’agrada aquesta foto per l’eficàcia del missatge. Quan viatges per Nova Zelanda et revesteixes a vegades de l’esperit del pioner. No importen els detalls, sinó el que és bàsic, com passa  en aquest hotel de Whataroa que anuncia “Llits, cervesa, menjar”. L’important de la vida és aquí. Per què perdem el temps en coses prescindibles.  

    Les coses bàsiques de Nova Zelanda

    M’agrada aquesta foto per l’eficàcia del missatge. Quan viatges per Nova Zelanda et revesteixes a vegades de l’esperit del pioner. No importen els detalls, sinó el que és bàsic, com passa  en aquest hotel de Whataroa que anuncia “Llits, cervesa, menjar”. L’important de la vida és aquí. Per què perdem el temps en coses prescindibles.  

    Continuar llegint...

  • <!–[if !mso]>&lt;![endif]–> Hi ha molts llocs de Nova Zelanda que tenen un evident toc màgic, i entre ells figura Akaroa. No és tan conegut com Milford Sound, Golden Bay o Roturoa, però el seu paisatge d’origen volcànic et sobresalta quan el veus. Akaroa és a uns 80 quilòmetres de Christchurch, a la península de Banks, que James Cook va batejar com a illa en homenatge al seu botànic, Joseph Banks. Més endavant es desfaria l’embolic, com també es redreçaria el fet que Akaroa (“port llarg” […]

    El toc francès d’Akaroa

    <!–[if !mso]>&lt;![endif]–> Hi ha molts llocs de Nova Zelanda que tenen un evident toc màgic, i entre ells figura Akaroa. No és tan conegut com Milford Sound, Golden Bay o Roturoa, però el seu paisatge d’origen volcànic et sobresalta quan el veus. Akaroa és a uns 80 quilòmetres de Christchurch, a la península de Banks, que James Cook va batejar com a illa en homenatge al seu botànic, Joseph Banks. Més endavant es desfaria l’embolic, com també es redreçaria el fet que Akaroa (“port llarg” […]

    Continuar llegint...

  • A Nova Zelanda, com al Regne Unit i a Austràlia, es condueix per l’esquerra, lo que a vegades complica una mica les coses. Compten les distàncies en quilòmetres, això sí, que sempre queda més clar que en milles. Són de fet una mezcla de la societat britànica més tradicional amb la nord-americana. Per si algú s’oblida de que hay que conduir per l’esquerra, vaig veure a Dunedin aquest adhesiu que no deixa lugar a dudas, tanto de per on es condueix com de la predilecció […]

    Per l’esquerra

    A Nova Zelanda, com al Regne Unit i a Austràlia, es condueix per l’esquerra, lo que a vegades complica una mica les coses. Compten les distàncies en quilòmetres, això sí, que sempre queda més clar que en milles. Són de fet una mezcla de la societat britànica més tradicional amb la nord-americana. Per si algú s’oblida de que hay que conduir per l’esquerra, vaig veure a Dunedin aquest adhesiu que no deixa lugar a dudas, tanto de per on es condueix com de la predilecció […]

    Continuar llegint...

  • Els viatges ja no són el que eren. Abans tot es prenia un temps i els desplaçaments eren lents i graduals, però en els últims anys és com si haguéssim entrat en un accelerador de partícules que ens trasllada gairebé de només pensar-lo. Acabo d’arribar a Tòquio, lluny, molt lluny de casa, després d’un viatge en avió de setze hores. L’horari no és el mateix, és clar, la cotidianedad està totalment alterada, però els viatges d’avui són així: no et donen temps d’assimilar el canvi. És com si […]

    I de sobte… ¡Tòquio!

    Els viatges ja no són el que eren. Abans tot es prenia un temps i els desplaçaments eren lents i graduals, però en els últims anys és com si haguéssim entrat en un accelerador de partícules que ens trasllada gairebé de només pensar-lo. Acabo d’arribar a Tòquio, lluny, molt lluny de casa, després d’un viatge en avió de setze hores. L’horari no és el mateix, és clar, la cotidianedad està totalment alterada, però els viatges d’avui són així: no et donen temps d’assimilar el canvi. És com si […]

    Continuar llegint...

  • ¿Ques potser es pot no sentir nostàlgia de Damasc? I més ara, quan l’horror de la guerra l’amenaça. Rescato de la memòria, en aquests durs moments per a Síria, els colors i les olors del seu meravellós basar, les botigues plenes a vessar de gènere, amb massa espècies, la llenceria agosarada al costat de les sòrdides túniques negres, les ametlles verdes, els pistatxos d’Alep, el suc de magrana, les tovalloles del hamam, els forats de bala del sostre per on es filtraven cons de llum esbiaixada, els caps de […]

    El meravellós basar de Damasc

    ¿Ques potser es pot no sentir nostàlgia de Damasc? I més ara, quan l’horror de la guerra l’amenaça. Rescato de la memòria, en aquests durs moments per a Síria, els colors i les olors del seu meravellós basar, les botigues plenes a vessar de gènere, amb massa espècies, la llenceria agosarada al costat de les sòrdides túniques negres, les ametlles verdes, els pistatxos d’Alep, el suc de magrana, les tovalloles del hamam, els forats de bala del sostre per on es filtraven cons de llum esbiaixada, els caps de […]

    Continuar llegint...

  • Llegeixp a la premsa les males notícies sobre Síria i comprovo amb pesar que l’horror continua regnant en aquest meravellós país. Corre la sang pels carrers d’Aleppo, Homs i Damasc i no s’intueix el final de la guerra. Recordo Síria i penso en el meu amic Khaled, a qui vaig conèixer a Hong Kong fa dos anys, en un curs sobre cultura mediterrània. Khaled em parlava de Síria amb passió, de les seves oliveres centenàries, de les seves roses, de les seves magranes, del basar […]

    Nostàlgia dels cafès de Damasc

    Llegeixp a la premsa les males notícies sobre Síria i comprovo amb pesar que l’horror continua regnant en aquest meravellós país. Corre la sang pels carrers d’Aleppo, Homs i Damasc i no s’intueix el final de la guerra. Recordo Síria i penso en el meu amic Khaled, a qui vaig conèixer a Hong Kong fa dos anys, en un curs sobre cultura mediterrània. Khaled em parlava de Síria amb passió, de les seves oliveres centenàries, de les seves roses, de les seves magranes, del basar […]

    Continuar llegint...

  • Estic llegint un llibre de viatges publicat per primera vegada el 1927, De España al Japón, de Luis de Oteyza (Ediciones del Viento). L’autor, madrileny de naixement, declara al pròleg que, fart de la dictadura del general Primo de Rivera, prefereix fugir en vaixell a l’altra punta del món. S’embarca a Barcelona i amb molt humor va explicant les seves peripècies. Em crida l’atenció quan comenta que a bord hi ha una senyoreta amb una càmera de fotos, “la senyoreta del Kodak”. Escriu: “Aquesta senyoreta […]

    “La senyoreta del Kodak”

    Estic llegint un llibre de viatges publicat per primera vegada el 1927, De España al Japón, de Luis de Oteyza (Ediciones del Viento). L’autor, madrileny de naixement, declara al pròleg que, fart de la dictadura del general Primo de Rivera, prefereix fugir en vaixell a l’altra punta del món. S’embarca a Barcelona i amb molt humor va explicant les seves peripècies. Em crida l’atenció quan comenta que a bord hi ha una senyoreta amb una càmera de fotos, “la senyoreta del Kodak”. Escriu: “Aquesta senyoreta […]

    Continuar llegint...

  • Arriben notícies de Tombouctou que parlen de la presència de tropes franceses i del final d’una història de terror imposada pels seguidors d’Al-Qaida. Les escoles tornen a funcionar, ja no està prohibida la cervesa i ja no es destrueixen ni els antics manuscrits ni els santuaris dels santons. Tombouctou torna a ser el que era, una ciutat mítica en ple desert de Mali, molt a prop del riu Níger. Recordo que quan vaig arribar allà, ja fa anys, vaig escriure que el millor de Tombouctou […]

    Record de la mítica Tombouctou

    Arriben notícies de Tombouctou que parlen de la presència de tropes franceses i del final d’una història de terror imposada pels seguidors d’Al-Qaida. Les escoles tornen a funcionar, ja no està prohibida la cervesa i ja no es destrueixen ni els antics manuscrits ni els santuaris dels santons. Tombouctou torna a ser el que era, una ciutat mítica en ple desert de Mali, molt a prop del riu Níger. Recordo que quan vaig arribar allà, ja fa anys, vaig escriure que el millor de Tombouctou […]

    Continuar llegint...

  • Aprenem amb el temps que el món dels viatges no es compon només de llargs recorreguts i d’estades en llocs llunyans. La passió pel viatge pot sorgir per mitjà d’una conversa, una pel·lícula o un llibre; o, simplement, fullejant les pàgines d’un Atlas o mirant com gira una bola del món. Viatjar és, en certa manera, un estat d’ànim. No fa falta anar molt lluny per sentir-ho. Que l’hi preguntin si no a Xavier de Maistre, autor de Viatge al voltant de la meva habitació, a […]

    El tao dels viatges

    Aprenem amb el temps que el món dels viatges no es compon només de llargs recorreguts i d’estades en llocs llunyans. La passió pel viatge pot sorgir per mitjà d’una conversa, una pel·lícula o un llibre; o, simplement, fullejant les pàgines d’un Atlas o mirant com gira una bola del món. Viatjar és, en certa manera, un estat d’ànim. No fa falta anar molt lluny per sentir-ho. Que l’hi preguntin si no a Xavier de Maistre, autor de Viatge al voltant de la meva habitació, a […]

    Continuar llegint...