El tao dels viatges

Aprenem amb el temps que el món dels viatges no es compon només de llargs recorreguts i d’estades en llocs llunyans. La passió pel viatge pot sorgir per mitjà d’una conversa, una pel·lícula o un llibre; o, simplement, fullejant les pàgines d’un Atlas o mirant com gira una bola del món. Viatjar és, en certa manera, un estat d’ànim. No fa falta anar molt lluny per sentir-ho. Que l’hi preguntin si no a Xavier de Maistre, autor de Viatge al voltant de la meva habitació, a Enrique Vila-Matas, autor del viatger més lent o a Rafael Chirbes, autor del viatger sedentari. El més exòtic, la llunyania, pot arribar a fatigar, com solia dir Josep Pla o com va constatar Josep Maria de Sagarra en el seu excel·lent llibre de viatge a la Polinèsia, La ruta blava.En els últims dies ha caigut a les meves mans un d’aquells llibres que, només de fullejar-lo, ja sents que bateguen a les seves pàgines un milió de viatges. Es tracta de The Tao fo Travel, del gran viatger nord-americà Paul Theroux. En ell reuneix una llarga col·lecció de confessions viatgeres, moltes pròpies (massa per a mi; no m’agrada l’autocita), però també d’altres viatgers. Theroux escriu en el prefaci que ha comprovat que “els viatgers més apassionats han estat també lectors i escriptors apassionats”. Suposo que té raó des del moment que la lectura de determinats llibres és la millor incitació a un viatge. Per una altra part, resulta inquietant quan revela que “per a Freud el viatge simbolitza la mort”. Pot ser que sigui així, però, com diria el gran George Brassens, no tenim cap pressa per arribar al destí. “Morim per les idees, d’acord, però de mort lenta”.

Per iniciar aquest bloc no se m’acut res millor que citar una de les frases del llibre de Theroux: “És gairebé axiomàtic que, tan aviat com un lloc adquireix reputació de ser un paradís, es converteix en un infern”. Espanta pensar-ho, però massa vegades he pogut comprovar que és cert. La distància entre paradís i infern, parlant des del punt de vista del turisme, és sovint molt curta. Suposo que passa el mateix que volia dir Groucho Marx quan va deixar anar la seva cèlebre frase: “Mai desitjaria pertànyer a un club que acceptés com a soci algú com jo”. Són les contraaddicions del turisme de masses.