El toc francès d’Akaroa

<!–[if !mso]>&lt;![endif]–>

Hi ha molts llocs de Nova Zelanda que tenen un evident toc màgic, i entre ells figura Akaroa. No és tan conegut com Milford Sound, Golden Bay o Roturoa, però el seu paisatge d’origen volcànic et sobresalta quan el veus.
Akaroa és a uns 80 quilòmetres de Christchurch, a la península de Banks, que James Cook va batejar com a illa en homenatge al seu botànic, Joseph Banks. Més endavant es desfaria l’embolic, com també es redreçaria el fet que Akaroa (“port llarg” en maori) era una població francesa. L’arribada de baleners i mariners francesos abans del 1840 així ho feia preveure, però el tractat de Waitangi va deixar clar que l’Illa del Sud de Nova Zelanda seria, com la del Nord, d’adscripció britànica.
Amb el temps, no obstant, els habitants d’Akaroa, i també els de Christchurch, que tenen aquí “el seu Cadaqués particular”, han volgut conservar el toc francès del poble, on hi ha locals amb noms com L’Hotel, Ma Maison, La Boucherie du Village i fins i tot una pista de petanca. Gairebé ningú parla francès a Akaroa, però els agrada mantenir aquesta french connection fins al punt  que la carrera ciclista entre Christchurch i Akaroa rep el nom de Le Race. Així, en bilingüe.
S’hi està bé a Akaroa, encara que cert ambient posh i la profusió de banderes franceses a vegades carrega. Però només cal escapar-se cap a la muntanya per adonar-se de la situació privilegiada d’aquest port. Encara que, de fet, no és fins que veus una foto aèria de la Península de Banks que comprens on és Akaroa: al cràter d’un antic volcà que, obert per un dels costats, ha permès l’arribada del mar per formar el més llarg i bell port d’aquesta costa de Nova Zelanda.