Final a Christchurch

El meu viatge a Nova Zelanda s’acaba a Christchurch, la ciutat afectada per un fort terratrèmol el febrer del 2011. Hi esperava veure algunes cases destruïdes pel sisme, però no tot el centre històric. Els nombrosos cartells de “Danger” i “Road close” adverteixen que el que era el cor de la ciutat segueix sent un lloc perillós un any després, mentre que prossegueixen els lents treballs de reconstrucció.
La catedral de Christchurch, molt tocada pel sisme, segueix dreta com a símbol d’una tragèdia en què van morir 185 persones, i en què moltes altres van perdre cases i negocis. A Cashel Street s’ha obert, per mantenir viva l’esperança, una espècie de centre alternatiu, amb comerços instal·lats en contenidors pintats de colors. És una solució provisional, amb tocs de disseny, que busca fomentar l’optimisme, però ja no circulen els tramvies i per tot arreu hi ha flors en homenatge a les víctimes.
Em comenta un amic kiwi que molts ciutadans de Christchurch han optat per emigrar a Austràlia o a Amèrica. El terratrèmol els va deixar sense futur. Altres segueixen pagant hipoteques de cases que ja no existeixen. Però, malgrat tot, no perden l’esperança. Tota una lliçó en el meu últim dia a Nova Zelanda. Acostumats a conviure amb una naturalesa prodigiosa que a vegades pot mostrar-se hostil, els kiwis no es rendeixen fàcilment.