Panamà (5): Riu amunt

<!–[if gte mso 9]> Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4 <![endif]–><!–[if gte mso 9]> <![endif]–><!–[if gte mso 10]><![endif]–><!–[if gte mso 9]> <![endif]–><!–[if gte mso 9]> <![endif]–>

No és fàcil arribar fins a la comunitat Candí, una de les més aïllades dels indis kuna. De les 49 comunitats kuna que hi ha a Panamà, aquesta és una de les 9 que es troba a la costa, però és impossible arribar-hi en vehicle. L’elecció és senzilla: o caminar dues hores i mitja per la selva o remuntar el riu. Jo vaig elegir la segona, però no van trigar a sorgir els problemes: el riu baixava amb poca aigua i en alguns trams calia baixar, per alleugerir pes, per empènyer o per estirar una corda.
 
 
 Malgrat tot, després de desembarcar, un quart d’hora entre la selva i per fi arribem a Candí: cabanyes escampades, una escola “de concret” de la qual estan molt orgullosos, kunes que ens observen estranyats i nens que juguen al pati més extens del món.
 
El sayla, cap de la comunitat, ens va rebre amb els cànons i un somriure, tal com mana el protocol, i ens va comptar curiositats de la tradició kuna.
 
Dones, vestits de colors i adorns d’or, danses. Menjar.
 
Retorn pel mateix riu.