Arxiu per a juny, 2013

  • Kalmar és una petita ciutat de Suècia, d’uns 30.000 habitants, que resulta agradable a primera vista. És a la regió de Småland i compta amb un espectacular castell del segle XVI, que s’aixeca a la riba del Bàltic amb unes muralles que farien desistir l’invasor més obstinat. Els seus carrers amb cases antigues semblen tretes d’un conte d’aquells en què la maldat no existeix. Es menja bé al port de Kalmar, amb vistes a la veïna illa d’Öland, i els bars del centre se solen […]

    Kalmar i el Regne de Vidre

    Kalmar és una petita ciutat de Suècia, d’uns 30.000 habitants, que resulta agradable a primera vista. És a la regió de Småland i compta amb un espectacular castell del segle XVI, que s’aixeca a la riba del Bàltic amb unes muralles que farien desistir l’invasor més obstinat. Els seus carrers amb cases antigues semblen tretes d’un conte d’aquells en què la maldat no existeix. Es menja bé al port de Kalmar, amb vistes a la veïna illa d’Öland, i els bars del centre se solen […]

    Continuar llegint...

  • Quan el 1972 van inaugurar el pont de sis quilòmetres que uneix la costa sueca amb l’illa d’Öland, la gent de la zona va proclamar que a partir de llavors res seria el mateix. I, no obstant, malgrat els molts cotxes que el cap de setmana arriben des de la veïna ciutat de Kalmar, Öland segueix sent una illa amb personalitat. M’ho explica, davant una maqueta de l’illa, Christian, un ornitòleg alt i ros, amb pinta de víking, que fa dinou anys va decidir anar-se’n d’Estocolm per instal·lar-se […]

    Öland, illa del vent i de víkings

    Quan el 1972 van inaugurar el pont de sis quilòmetres que uneix la costa sueca amb l’illa d’Öland, la gent de la zona va proclamar que a partir de llavors res seria el mateix. I, no obstant, malgrat els molts cotxes que el cap de setmana arriben des de la veïna ciutat de Kalmar, Öland segueix sent una illa amb personalitat. M’ho explica, davant una maqueta de l’illa, Christian, un ornitòleg alt i ros, amb pinta de víking, que fa dinou anys va decidir anar-se’n d’Estocolm per instal·lar-se […]

    Continuar llegint...

  • Hi ha dues coses que em criden l’atenció a Gränna, una agradable població de la regió sueca de Småland: els caramels de pal (¡els venen ni més ni menys que en tretze botigues del poble!) i un museu que recorda la gesta de l’explorador polar Salomon August Andrée, nascut a Gränna el 1854 i mort a l’Àrtic el 1897. Havia llegit sobre el somni d’Andrée d’arribar al Pol Nord en globus en llibres d’exploradors, però ignorava que hagués nascut a Gränna i que en el museu […]

    Les inquietants fotos de l’explorador àrtic

    Hi ha dues coses que em criden l’atenció a Gränna, una agradable població de la regió sueca de Småland: els caramels de pal (¡els venen ni més ni menys que en tretze botigues del poble!) i un museu que recorda la gesta de l’explorador polar Salomon August Andrée, nascut a Gränna el 1854 i mort a l’Àrtic el 1897. Havia llegit sobre el somni d’Andrée d’arribar al Pol Nord en globus en llibres d’exploradors, però ignorava que hagués nascut a Gränna i que en el museu […]

    Continuar llegint...

  • Si algun dia torno a Småland, una regió sueca plena d’encants naturals, procuraré coincidir de nou amb el ball dels graduats que se celebra a finals de primavera. Les senyoretes del lloc llueixen aquell dia vestits llargs de colors vius, pentinats de fantasia i somriures panoràmics, mentre ells es posen uns vestits que s’endevinen llogats o prestats. En qualsevol cas, gràcies a aquest desplegament, la ciutat de Jönköping, on vaig aterrar fa uns dies, s’omple d’uns colors i d’una alegria contagiosa.   Havia estat diverses vegades a […]

    Les belles senyoretes de Jönköping

    Si algun dia torno a Småland, una regió sueca plena d’encants naturals, procuraré coincidir de nou amb el ball dels graduats que se celebra a finals de primavera. Les senyoretes del lloc llueixen aquell dia vestits llargs de colors vius, pentinats de fantasia i somriures panoràmics, mentre ells es posen uns vestits que s’endevinen llogats o prestats. En qualsevol cas, gràcies a aquest desplegament, la ciutat de Jönköping, on vaig aterrar fa uns dies, s’omple d’uns colors i d’una alegria contagiosa.   Havia estat diverses vegades a […]

    Continuar llegint...

  • En el moment de partir de Malta queden a la memòria molts aspectes d’aquesta illa que ve a ser com un portaavions ancorat al mig de Mediterrani. Per exemple: l’omnipresència de la creu de Malta, el símbol de vuit puntes que els cavallers van repartir per tot arreu:     Trobes la creu a tot arreu, des de les esglésies importants als pobles més remots. O a les banderes que els maltesos, orgullosos, exhibeixen dalt de pals altíssims quan la festa ho reclama. O a la […]

    Malta (i 4): La creu de Malta

    En el moment de partir de Malta queden a la memòria molts aspectes d’aquesta illa que ve a ser com un portaavions ancorat al mig de Mediterrani. Per exemple: l’omnipresència de la creu de Malta, el símbol de vuit puntes que els cavallers van repartir per tot arreu:     Trobes la creu a tot arreu, des de les esglésies importants als pobles més remots. O a les banderes que els maltesos, orgullosos, exhibeixen dalt de pals altíssims quan la festa ho reclama. O a la […]

    Continuar llegint...

  • Si a l’illa de Gozo pots viure encara una república de Malta rural, amb una costa tranquil·la i racons de somni, a l’illa gran Malta, que per cert fa la meitat que la de Menorca, el que es porta són les grans àrees urbanes concentrades al voltant de la capital, La Valetta. És el que té concentrar 400.000 habitants en dues petites illes; bé, tres, encara que la tercera, Comino, té només 3 habitants. L’illa de Malta aclapara més que Gozo, és clar, però també et […]

    Malta (3): El rastre dels cavallers

    Si a l’illa de Gozo pots viure encara una república de Malta rural, amb una costa tranquil·la i racons de somni, a l’illa gran Malta, que per cert fa la meitat que la de Menorca, el que es porta són les grans àrees urbanes concentrades al voltant de la capital, La Valetta. És el que té concentrar 400.000 habitants en dues petites illes; bé, tres, encara que la tercera, Comino, té només 3 habitants. L’illa de Malta aclapara més que Gozo, és clar, però també et […]

    Continuar llegint...

  • De l’illa de Gozo m’agrada especialment la transparència de l’aigua. És d’aquestes que et conviden a banyar-te, o a estar contemplant-la durant hores. Gozo convida a la indolència, sí, tant per la tranquil·litat de l’illa com per la netedat de les seves aigües.       En fi, que Gozo és una illa que et permet deixar passar les hores sense estressar-te. Tot un descobriment al Mediterrani d’avui dia. Aquí ningú parla de la crisi que ens té aclaparats, paralitzats. Si parlen d’alguna cosa és del […]

    Malta (2): Aigua clara, gegants i superpoders

    De l’illa de Gozo m’agrada especialment la transparència de l’aigua. És d’aquestes que et conviden a banyar-te, o a estar contemplant-la durant hores. Gozo convida a la indolència, sí, tant per la tranquil·litat de l’illa com per la netedat de les seves aigües.       En fi, que Gozo és una illa que et permet deixar passar les hores sense estressar-te. Tot un descobriment al Mediterrani d’avui dia. Aquí ningú parla de la crisi que ens té aclaparats, paralitzats. Si parlen d’alguna cosa és del […]

    Continuar llegint...

  • Des que he arribat a Malta que no paro de taral·lejar “Malta, my dear”, amb la musiqueta de “Martha, my dear” dels Beatles. No sé, deu ser cosa del subconscient, o de l’associació fàcil de paraules. En qualsevol cas, Malta m’agrada. Més ben dit, m’agrada l’illa contigua de Gozo, on hi ha un ambient rural i tot és molt més reposat. M’agrada passejar per l’illa i anar descobrint els seus castells i les seves descomunals esglésies, que semblen fora de registre, com la de Rabat, […]

    Malta (1): “Malta, my dear”

    Des que he arribat a Malta que no paro de taral·lejar “Malta, my dear”, amb la musiqueta de “Martha, my dear” dels Beatles. No sé, deu ser cosa del subconscient, o de l’associació fàcil de paraules. En qualsevol cas, Malta m’agrada. Més ben dit, m’agrada l’illa contigua de Gozo, on hi ha un ambient rural i tot és molt més reposat. M’agrada passejar per l’illa i anar descobrint els seus castells i les seves descomunals esglésies, que semblen fora de registre, com la de Rabat, […]

    Continuar llegint...

  • Des que el 2002 vaig publicar el meu llibre de viatges per Islàndia titulat L’illa secreta, pot dir-se que porto Islàndia a la motxilla. Des d’aleshores he tornat diverses vegades a aquest país meravellós, on tinc la sort de comptar amb molts amics, però fins i tot sense sortir d’Espanya és molta la gent que m’associa amb Islàndia. Només em faltava publicar recentment Islàndia: Revolució sota el volcà, perquè la cosa anés a més. I jo encantat, és clar.       Demà, diumenge (3 de juny) vaig a la Fira […]

    Amb Islàndia al damunt

    Des que el 2002 vaig publicar el meu llibre de viatges per Islàndia titulat L’illa secreta, pot dir-se que porto Islàndia a la motxilla. Des d’aleshores he tornat diverses vegades a aquest país meravellós, on tinc la sort de comptar amb molts amics, però fins i tot sense sortir d’Espanya és molta la gent que m’associa amb Islàndia. Només em faltava publicar recentment Islàndia: Revolució sota el volcà, perquè la cosa anés a més. I jo encantat, és clar.       Demà, diumenge (3 de juny) vaig a la Fira […]

    Continuar llegint...

  • El que es porta a les Maldives és anar fent salts d’illa en illa. Com al Joc de l’Oca, però en un hidroavió que enllaça les moltes illes d’aquest país tan aquàtic. El viatge, a poca altura, sol ser agradable, sempre amb unes quantes illes a la vista que destaquen sobre el blau del mar. A l’enlairar-nos, puc veure al complet la bella illa de Kuramathi, on he passat els últims dies. Fa 1,8 quilòmetres de punta a punta, encara que la vegetació tropical fa que […]

    D’illa en illa per les Maldives

    El que es porta a les Maldives és anar fent salts d’illa en illa. Com al Joc de l’Oca, però en un hidroavió que enllaça les moltes illes d’aquest país tan aquàtic. El viatge, a poca altura, sol ser agradable, sempre amb unes quantes illes a la vista que destaquen sobre el blau del mar. A l’enlairar-nos, puc veure al complet la bella illa de Kuramathi, on he passat els últims dies. Fa 1,8 quilòmetres de punta a punta, encara que la vegetació tropical fa que […]

    Continuar llegint...