Amb Islàndia al damunt

Des que el 2002 vaig publicar el meu llibre de viatges per Islàndia titulat L’illa secreta, pot dir-se que porto Islàndia a la motxilla. Des d’aleshores he tornat diverses vegades a aquest país meravellós, on tinc la sort de comptar amb molts amics, però fins i tot sense sortir d’Espanya és molta la gent que m’associa amb Islàndia. Només em faltava publicar recentment Islàndia: Revolució sota el volcà, perquè la cosa anés a més. I jo encantat, és clar.
      Demà, diumenge (3 de juny) vaig a la Fira del Llibre de Madrid per promocionar el meu últim llibre sobre Islàndia, que ve a ser un complement del primer. M’agrada parlar d’Islàndia i parlar amb gent enamorada d’Islàndia. Ara, amb el fenomen dels indignats, tinc la sensació que l’interès per aquest petit país va a més, ja que l’actitud decidida dels islandesos davant les corrupcions de la banca i la complicitat dels polítics són exemplars. Alguns banquers ja estan a la presó i l’exprimer ministre va seure al banc dels acusats. I aquí encara estem torejant el cas Bankia…
       Aquest estiu no crec que vagi a Islàndia, encara que sí que tinc previst viatjar a Groenlàndia, una mica més lluny. De totes maneres, em queda el record del meu viatge allà l’estiu passat i el que vaig fer el maig del 2010, quan l’erupció del famós volcà Eyjafiallajökull va muntar l’embolic en l’espai aeri europeu. Em queda, de llavors, el record de les granges pròximes al volcà mig sepultades per les cendres.
 
 
 
     Un altre record que tinc és el dels estudiants voluntaris que es van apuntar ràpidament per col·laborar a netejar les moltes cendres que cobrien les cases.
 
 
     Una vegada més, davant les dificultats, els islandesos van demostrar que saben ser solidaris i donar un cop de mà. Per cert, ara torna a parlar-se d’una altra possible erupció a prop de Reykjavik… Els islandesos, no obstant, s’encongeixen d’espatlles. És el que passa quan tens una erupció cada quatre anys…