Malta (1): “Malta, my dear”

  1. Des que he arribat a Malta que no paro de taral·lejar “Malta, my dear”, amb la musiqueta de “Martha, my dear” dels Beatles. No sé, deu ser cosa del subconscient, o de l’associació fàcil de paraules. En qualsevol cas, Malta m’agrada. Més ben dit, m’agrada l’illa contigua de Gozo, on hi ha un ambient rural i tot és molt més reposat. M’agrada passejar per l’illa i anar descobrint els seus castells i les seves descomunals esglésies, que semblen fora de registre, com la de Rabat, rebatejada com a Victoria pels britànics.
 
 
També m’agrada anar seguint la costa i trobar platges meravelloses, com la de Ramla Bay o la de les salines de Qbaijjar Bay.
 
 
O veure els penya-segats coronats per fortaleses de vigilància, com la construïda pel català Nicolau Cotoner, que va ser gran mestre de l’Orde de Malta segles enrere.
     M’agrada aquesta barreja de lloc de vacances purament mediterrànies, molt en contacte amb un mar bellíssim, i d’una història marcada pels cavallers de Malta, que es van instal·lar a l’illa al segle XVI i van decidir convertir-la en una fortalesa davant el setge dels pirates i de la flota turca. I també m’agraden, és clar, els cartells que firma el Ministeri de Gozo, el govern autònom d’aquesta petita illa. Quan els veig, penso que és com si els firmés un Ministeri del Plaer, tota una garantia de felicitat. Oh, Malta, my dear…