Malta (3): El rastre dels cavallers

Si a l’illa de Gozo pots viure encara una república de Malta rural, amb una costa tranquil·la i racons de somni, a l’illa gran Malta, que per cert fa la meitat que la de Menorca, el que es porta són les grans àrees urbanes concentrades al voltant de la capital, La Valetta. És el que té concentrar 400.000 habitants en dues petites illes; bé, tres, encara que la tercera, Comino, té només 3 habitants. L’illa de Malta aclapara més que Gozo, és clar, però també et permet perdre’t pels meravellosos racons històrics de l’antiga capital, M’dina, on queden palaus ben conservats que ens van deixar els Cavallers de Malta, presents a l’illa des del 1530, quan Carles I els la va regalar després que fossin expulsats pels turcs de Rodes, fins al 1798, quan Napoleó va arribar allà de mala manera, en la seva ruta cap a les piràmides.
 
 
Passejar per M’dina mereix molt la pena, sobretot si és al capvespre, quan justifica el seu apel·latiu de “la ciutat del silenci”. De dia, quan la visiten els milers de creueristes que fan una parada de només unes hores a Malta en el seu ajustat programa de visiti tot el Mediterrani en una setmana… sense assabentar-se de res, és una altra cosa.
      Al port de La Valetta, no obstant, l’escenari torna a vestir-se de la dimensió històrica que li van donar els Cavallers de Malta, entestats a convertir l’illa en una fortalesa davant el setge turc. No crec que hi hagi un port natural més bell al Mediterrani, amb les dues entrades que flanquegen la península de La Valetta, i les subsegüents entradetes que donen lloc a les anomenades Tres Ciutats. Totes fortificades a fons. Poca broma amb els turcs de llavors. Ara, no obstant, es venen com el Hollywood del Mediterrani, com ho proven les superproduccions Àgora, Gladiator, L’exprés de Mitjanit o El Conde de Montecristo.
 
 
Em van impressionar les fortaleses de La Valetta, però també els antics edificis, com la catedral de Sant Joan, el palau del Gran Mestre i els albergs de les diferents llengües dels Cavallers: el de Castella, el d’Aragó, el d’Itàlia, el de França… Suposo que, per fidelitat a l’esperit dels nous temps, en l’antic palau d’Itàlia està ara instal·lada l’Oficina de Turisme de l’illa. I és que, oblidat ja el perill turc, el principal objectiu és ja, descaradament, el turisme. I no només el de creuers, és clar, si no un que es quedi uns dies a viure l’ambient en alguns moments napolità de Malta.
 
 
La decadència, per cert, li escau a La Valetta, però convé evitar que aquesta decadència acabi convertint-se en crònica, ja que, de tan entregats al déu del turisme com estan, els maltesos es preocupen d’arreglar només la part baixa de les cases, la corresponent a la botiga, i abandonen les plantes superiors.
 
 
Es veu un paisatge urbà molt deixat, però, vés a saber, potser ho fan pensant en els molts turistes, sempre a la caça d’una decadència no gaire estudiada que doni una mica d’ànima a les velles ciutats amb un excés d’història.