Arxiu per a juliol, 2013

  • Norg, a només 8 quilòmetres de Veenhuizen, és tan bonic que porta amb orgull l’etiqueta de “poble més bonic de la província de Drenthe”. I no n’hi ha per menys. És un poblet agradable d’uns quatre mil habitants, amb una plaça arbrada presidida per una església del segle XIII, quatre o cinc carrers empedrats, dos supermercats, desenes de cases amb encant, uns quants hotels i restaurants, un parell de gasolineres i dos molins restaurats, d’aquests que semblen a punt de foto. Amb totes aquestes dades […]

    El bonic poble de Norg

    Norg, a només 8 quilòmetres de Veenhuizen, és tan bonic que porta amb orgull l’etiqueta de “poble més bonic de la província de Drenthe”. I no n’hi ha per menys. És un poblet agradable d’uns quatre mil habitants, amb una plaça arbrada presidida per una església del segle XIII, quatre o cinc carrers empedrats, dos supermercats, desenes de cases amb encant, uns quants hotels i restaurants, un parell de gasolineres i dos molins restaurats, d’aquests que semblen a punt de foto. Amb totes aquestes dades […]

    Continuar llegint...

  • El poble presó de Veenhuizen té una personalitat que vas descobrint a poc a poc. Al principi, si exceptuem la presó, sembla molt idíl·lic, amb camps verds, canals, bicicletes. Però quan aprofundeixes t’adones que tot a Veenhuizen sembla estar fet per empènyer els seus residents a escriure novel·la negra. Un exemple, ahir vaig quedar amb uns veïns i el lloc elegit per a la cita va ser el cementiri. “Podem beure alguna cosa allà”, em van dir com si fos un escenari d’allò més normal. El cementiri […]

    Una cita al cementiri de Veenhuizen

    El poble presó de Veenhuizen té una personalitat que vas descobrint a poc a poc. Al principi, si exceptuem la presó, sembla molt idíl·lic, amb camps verds, canals, bicicletes. Però quan aprofundeixes t’adones que tot a Veenhuizen sembla estar fet per empènyer els seus residents a escriure novel·la negra. Un exemple, ahir vaig quedar amb uns veïns i el lloc elegit per a la cita va ser el cementiri. “Podem beure alguna cosa allà”, em van dir com si fos un escenari d’allò més normal. El cementiri […]

    Continuar llegint...

  • Començo a sospitar que a Holanda aprenen a anar en bicicleta abans de caminar. Només fa falta fixar-se en els camins que hi ha per Veenhuizen. Els caps de setmana s’omplen d’holandesos feliços que pedalegen pel camp al ritme pausat d’unes bicicletes de passeig que no tenen res a veure amb les del Tour. Veus una etapa de muntanya per la tele i pots llegir esforç i patiment en cada cop de pedal; aquí, en canvi, l’únic que veus són bicicletes de bon rotllo. I […]

    Bicicletes, esglésies i presons

    Començo a sospitar que a Holanda aprenen a anar en bicicleta abans de caminar. Només fa falta fixar-se en els camins que hi ha per Veenhuizen. Els caps de setmana s’omplen d’holandesos feliços que pedalegen pel camp al ritme pausat d’unes bicicletes de passeig que no tenen res a veure amb les del Tour. Veus una etapa de muntanya per la tele i pots llegir esforç i patiment en cada cop de pedal; aquí, en canvi, l’únic que veus són bicicletes de bon rotllo. I […]

    Continuar llegint...

  • Les cases dels funcionaris de Veenhuizen, que s’aixequen entre els camps verds i la presó rigorosament vigilada, són de dues o tres plantes, segons el nivell de vida del funcionari, i ostenten a la façana unes paraules que són proclames morals. Aquí van alguns exemples: “Amor i Fe”, “El treball és vida”, “Resar i treballar”, “Passió per la vida”, “Humanitat”. Aquestes moralines són, en el fons, una herència de l’esperit filantròpic que va portar a mitjans del XIX a la fundació de Veenhuizen. Amb el […]

    “Amor i fe” a la presó holandesa

    Les cases dels funcionaris de Veenhuizen, que s’aixequen entre els camps verds i la presó rigorosament vigilada, són de dues o tres plantes, segons el nivell de vida del funcionari, i ostenten a la façana unes paraules que són proclames morals. Aquí van alguns exemples: “Amor i Fe”, “El treball és vida”, “Resar i treballar”, “Passió per la vida”, “Humanitat”. Aquestes moralines són, en el fons, una herència de l’esperit filantròpic que va portar a mitjans del XIX a la fundació de Veenhuizen. Amb el […]

    Continuar llegint...

  • Per conèixer la història de les presons de Veenhuizen val la pena visitar el museu. Es va inaugurar el 2005 i està instal·lat en un dels edificis construïts al XIX per albergar i donar feina als molts pobres que hi havia a Holanda després de les guerres napoleòniques. La Societat de Beneficència va construir aquí tres grans edificis comunitaris, amb un pati al mig i separats pels camps que havien de treballar els pobres, però a finals del XIX es va fer càrrec de tot […]

    Les presons de Veenhuizen

    Per conèixer la història de les presons de Veenhuizen val la pena visitar el museu. Es va inaugurar el 2005 i està instal·lat en un dels edificis construïts al XIX per albergar i donar feina als molts pobres que hi havia a Holanda després de les guerres napoleòniques. La Societat de Beneficència va construir aquí tres grans edificis comunitaris, amb un pati al mig i separats pels camps que havien de treballar els pobres, però a finals del XIX es va fer càrrec de tot […]

    Continuar llegint...

  • Ja fa uns quants dies que estic instal·lat a Veenhuizen, un curiós poble del nord d’Holanda que va néixer a finals del segle XIX com a colònia utòpica per ajudar els pobres i va acabar convertit en un poble-presó on convivien presos i funcionaris. La meva amiga Mariët Meester, filla del mestre del poble, va créixer aquí i ha escrit un llibre sobre aquest món: Koloniekak, que pot traduir-se com “Merda de colònia”, que era com, de manera òbviament despectiva, la gent de la regió […]

    Des d’un poble-presó d’Holanda

    Ja fa uns quants dies que estic instal·lat a Veenhuizen, un curiós poble del nord d’Holanda que va néixer a finals del segle XIX com a colònia utòpica per ajudar els pobres i va acabar convertit en un poble-presó on convivien presos i funcionaris. La meva amiga Mariët Meester, filla del mestre del poble, va créixer aquí i ha escrit un llibre sobre aquest món: Koloniekak, que pot traduir-se com “Merda de colònia”, que era com, de manera òbviament despectiva, la gent de la regió […]

    Continuar llegint...