Bicicletes, esglésies i presons

Començo a sospitar que a Holanda aprenen a anar en bicicleta abans de caminar. Només fa falta fixar-se en els camins que hi ha per Veenhuizen. Els caps de setmana s’omplen d’holandesos feliços que pedalegen pel camp al ritme pausat d’unes bicicletes de passeig que no tenen res a veure amb les del Tour. Veus una etapa de muntanya per la tele i pots llegir esforç i patiment en cada cop de pedal; aquí, en canvi, l’únic que veus són bicicletes de bon rotllo.

IMG_2906I així, pedalejant, passa la vida al tranquil poble de Veenhuizen, on el que més crida l’atenció són les presons, envoltades de reixes, canals i ciclistes, i dues grans esglésies, una de catòlica i una de reformista. Fa cinquanta anys, presos i funcionaris assistien plegats a missa. ¡Quins temps aquells en què els presos sortien de la presó per anar a l’església els diumenges! Això sí, les esglésies compten amb urinaris al costat, perquè els presos poguessin miccionar abans d’entrar. I és que, amb l’excusa de sortir a fer un riu, es veu que més d’un s’havia fugat.

IMG_2983L’església reformista, de planta octogonal, impressiona encara avui, però només hi ha una missa a la setmana. A la catòlica, ni això. Està tancada, potser per sempre, per falta de clientela. En el fons ja em va bé, ja que estic vivint aquest mes de juliol a l’antiga rectoria, un edifici del 1908 reconvertit en Residència d’Escriptors gràcies a la gran tasca de Mariët Meester. Un quadro de l’antic rector m’observa ara mateix, mentre escric. L’home somriu amb benevolència, però no sé, no sé, entre els presos que em netegen el jardí i el rector que em vigila no puc evitar sentir que m’envolta un ambient inquietant.