Arxiu per a agost, 2013

  • El trasllat de pelegrins a Terra Santa va ser per als marins de l’Edat Mitjana, segons explica David Abulafia a El gran mar, un negoci molt lucratiu. Suposo que com ho són ara les peleginacions a Roma o a la Meca. La diferència és que els viatges d’abans eren més llargs, més perillosos i més durs, tal com ho explica el dominic Félix Fabri, que el 1480 va viatjar d’Alemanya a Terra Santa. En la seva crònica parla d’incomoditats sense fi, dels cucs de la carn, d’una aigua […]

    Lord Byron i el turisme cultural

    El trasllat de pelegrins a Terra Santa va ser per als marins de l’Edat Mitjana, segons explica David Abulafia a El gran mar, un negoci molt lucratiu. Suposo que com ho són ara les peleginacions a Roma o a la Meca. La diferència és que els viatges d’abans eren més llargs, més perillosos i més durs, tal com ho explica el dominic Félix Fabri, que el 1480 va viatjar d’Alemanya a Terra Santa. En la seva crònica parla d’incomoditats sense fi, dels cucs de la carn, d’una aigua […]

    Continuar llegint...

  • Llegint El gran mar, un interessant llibre sobre el Mediterrani del catedràtic de Cambridge David Abulafia, em trobo amb uns quants paràgrafs que descriuen com era la vida a bord dels vaixells que travessaven el Mare Nostrum al segle XII. Abulafia parteix de l’aventura del geògraf valencià Ibn Yubair, que va sortir de Ceuta en un vaixell genovès el 24 de febrer i va arribar a Alexandria el 26 de març de 1183, des d’on va prosseguir viatge per terra fins a la Meca. El […]

    Els entranyables creuers del segle XII

    Llegint El gran mar, un interessant llibre sobre el Mediterrani del catedràtic de Cambridge David Abulafia, em trobo amb uns quants paràgrafs que descriuen com era la vida a bord dels vaixells que travessaven el Mare Nostrum al segle XII. Abulafia parteix de l’aventura del geògraf valencià Ibn Yubair, que va sortir de Ceuta en un vaixell genovès el 24 de febrer i va arribar a Alexandria el 26 de març de 1183, des d’on va prosseguir viatge per terra fins a la Meca. El […]

    Continuar llegint...

  • A vegades viatges per veure amics, i a vegades són ells els que et viatgen. Vull dir que ells et visiten en nom de l’amistat i per explicar-te coses del seu país. És el que tenen de bo dels viatges, que no només veus llocs meravellosos, sinó que també descobreixes molts amics pel camí; amics que et vas retrobant. És el cas d’Einar, un amic a qui he visitat diverses vegades a Islàndia i que ara està passant uns dies a casa amb la seva […]

    Una visita de la llunyana Islàndia

    A vegades viatges per veure amics, i a vegades són ells els que et viatgen. Vull dir que ells et visiten en nom de l’amistat i per explicar-te coses del seu país. És el que tenen de bo dels viatges, que no només veus llocs meravellosos, sinó que també descobreixes molts amics pel camí; amics que et vas retrobant. És el cas d’Einar, un amic a qui he visitat diverses vegades a Islàndia i que ara està passant uns dies a casa amb la seva […]

    Continuar llegint...

  • S’ha acabat. Per fi he aconseguit fugar-me del poble presó de Veenhuizen. Després de passar tot el mes de juliol en aquest original poble holandès, entre canals, aiguamolls, bicicletes i mòduls carceraris, me’n vaig al sud, a passar calor a casa meva. La veritat és que, un cop vist, a Veenhuizen s’hi viu molt bé. ¡I fresquet! Però al final he fet com els germans Dalton, he demanat el compte i he marxat. Em pregunten els amics si surto amb la condicional. La veritat és que no […]

    Fuga del poble presó de Veenhuizen

    S’ha acabat. Per fi he aconseguit fugar-me del poble presó de Veenhuizen. Després de passar tot el mes de juliol en aquest original poble holandès, entre canals, aiguamolls, bicicletes i mòduls carceraris, me’n vaig al sud, a passar calor a casa meva. La veritat és que, un cop vist, a Veenhuizen s’hi viu molt bé. ¡I fresquet! Però al final he fet com els germans Dalton, he demanat el compte i he marxat. Em pregunten els amics si surto amb la condicional. La veritat és que no […]

    Continuar llegint...