Me’n vaig a Mongòlia

Doncs, res, que me’n vaig cap a Mongòlia. Vaig estar a punt de viatjar allà un parell de vegades, però a última hora va passar alguna cosa inesperada que em va obligar a cancel·lar el viatge. Però, s’ha acabat; almenys això espero. Creuo els dits fins a trencar-me les falanges perquè demà he d’agafar un vol cap allà. Confio a despertar-me a Ulan Bator, amb l’estepa a un pas i la vida nòmada a l’abast. Abans de marxar, he fet el de sempre: estudiar un mapa que, encara que al principi era només un tros de paper, s’ha transformat en una cosa càlida a mesura que hi he anat situant els llocs que visitaré.
mongolia mapa
Anem a les dades: Mongòlia té una superfície d’1.564.000 quilòmetres quadrats, tres vegades la superfície d’Espanya. El nombre d’habitants és 2.800.000, als quals s’han d’afegir 3.000.000 de cavalls i centenars de milers de camells. Un 45% de la població humana viu a Ulan Bator, la capital; un 30% són nòmades que es reparteixen amb els cavalls, les cabres i els camells l’estepa i el desert. La seva bandera consta de tres franges verticals: blau al centre i vermelles als dos costats. A l’esquerra es veu el símbol Soyombo, un ideograma que s’associa amb el foc i l’èxit.
Mongolia bandera
Abans de marxar, he tornat a mirar Història del camell que plora (2003), una pel·lícula de Byambasuren Davaa. És una bona introducció a Mongòlia, a l’estepa, als nòmades i a una vida dura que no cessa. Per llegir a l’avió m’emporto una novel·la, Canadà, de Richard Ford, i l’últim número de la revista Mongòlia. Ja sé que Canadà indueix a l’error geogràfic, però m’està agradant. Pel que fa a la revista, per descomptat que no té res a veure amb aquest llunyà país, però almenys riuré amb el seu humor a tota prova. Aquí i a Mongòlia.