Ulan Bator existeix

Hi ha ciutats boniques, ciutats lletges i ciutats com Ulan Bator. La capital de Mongòlia podrien definir-la les llargues avingudes, els embussos i les omnipresents estàtues de Gengis Kan, però jo la veig més aviat com una ciutat contaminada on els gratacels del centre contrasten amb els nombrosos gers, les tendes nòmades que s’agombolen als afores com si la població de l’estepa assetgés Ulan Bator per posar en dubte la viabilitat d’una ciutat en un país que era nòmada per definició.
IMG_3939
I, no obstant, Ulan Bator existeix. Amb els seus nombrosos habitants que surten al carrer a totes hores, els seus incomptables karaokes, les gegantines xemeneies de les tèrmiques que no paren d’escopir contaminació, el Parlament que exerceix d’epicentre davant la gran plaça i els temples budistes ocults en el marasme urbà.
IMG_3784 Ulan Bator és, molt probablement, un error en el cor de Mongòlia, una ciutat a la recerca d’una identitat que se li resisteix, a mig cavall entre l’austeritat de l’estepa i el futur que pregona la rica mineria del país. A primera vista desconcerta, però quan ja fa uns dies que hi ets, t’acaba subjugant sense que sàpigues explicar ben bé per què. I és que hi ha ciutats boniques, ciutats lletges. i ciutats com Ulan Bator.