Aquelles valls eternes en què el temps es dilueix

A Mongòlia sempre hi ha un més enllà. T’endinses en una vall que et sembla infinita i quan per fi arribes al que penses que és el final t’adones que és només un racó: la vall no s’acaba, sinó que continua. Un riu cabalós marca l’eix d’un paisatge majestuós, en Cinemascop, en què les pastures se succeeixen fins a l’infinit. De tant en tant, un parell de tendes nòmades i una manada de cavalls et transporten a un passat que, paradoxalment, és avui mateix.
IMG_4987
Les distàncies són enormes a Mongòlia, un país gairebé buit on els nòmades campen com volen. De tant en tant apareix un genet que llança un crit poderós i cavalca cap a la manada. Sembla una escena treta del Far West, però és real. Com ho és que un ample riu s’encreui en el teu camí i no tinguis més remei que travessar-lo amb el 4×4, tal com succeeix a la vall d’Orkhon, una meravella que no necessita l’etiqueta de Patrimoni de la Humanitat perquè sapiguem que és única, grandiosa, d’un altre món.
IMG_5045
Quan cau el dia, la llum del crepuscle ressalta encara més la bellesa del paisatge, fins que les muntanyes es converteixen en grans ombres inquietants i el riu en una cinta platejada. De sobte, una manada de cavalls travessa el riu per anar a l’altra riba. És llavors quan t’adones que el temps sembla haver-se diluït per immortalitzar unes escenes en què la naturalesa sempre té totes les de guanyar.