El que queda del mític arbre de l’Hotel Stanley

Decididament, el temps passa. Deixo enrere Mongòlia i arribo a Kenya per emprendre un viatge africà. La ruta apunta a llocs emblemàtics com Masai Mara, el llac Victoria, Serengeti, Ngorongoro, Arusha., però la primera parada és a Nairobi, una ciutat a la qual no tinc afecte, probablement perquè les ciutats africanes tendeixen a créixer malament. Hi ha dos llocs, no obstant, als quals m’agrada tornar: el centenari Hotel Stanley i la Biblioteca McMillan. A l’Stanley m’agrada reviure històries d’exploradors i visitar l’arbre on deixaven els seus missatges, el Thorn Tree. Però ja dic que el temps passa i, des de 1998, l’acàcia de l’Stanley ja no és el que era. El vell arbre va morir i el van reemplaçar per un de raquític.
IMG_7281
En els plafons que envolten al Thorn Tree els turistes deixen avui missatges banals. Res a veure amb els dels vells exploradors. A la part antiga de l’hotel, una exposició rescata no obstant aquell temps llunyà, amb fotos de Karen Blixen, Finch Hatton, etc. Però ja res és el que era: l’Àfrica d’avui pertany als turistes i els exploradors només sobreviuen en els llibres. Per recordar els vells temps és millor anar a la Biblioteca McMillan, de 1929, on les goteres i els grans ullals insinuen que el temps s’ha aturat.
IMG_7258
Els estudiants passen hores a l’antiga biblioteca, mentre a les portes de la institució uns joves es passegen amb cartells que proclamen que “Corruption is evil“. Just en aquest moment sento que l’Àfrica del passat i la del present es donen la mà per encarar un futur ple d’interrogants.