Els embussos eterns de Nairobery

A Nairobi li diuen a vegades Nairobery, pels molts robatoris que s’hi cometen, però en aquest viatge ni he intuït el perill. Del que no m’he salvat és dels embussos, un clàssic a la capital de Kenya. És en aquests embussos que amenacen d’eternitzar-se, com en un conte de Cortázar, on comprenc perquè es diu que el temps a l’Àfrica no té res a veure amb el d’Europa. “A Europa teniu els rellotges, però a l’Àfrica tenim el temps”, repeteixen. Deu ser això, encara que suposo que els lladres de Nairobery tenen les dues coses: temps i rellotges. En qualsevol cas, per amenitzar l’espera hi ha els venedors que es mouen entre els cotxes amb premsa, caramels o el que sigui. Encara que alguns portin un antifaç amb la bandera de Kenya, que quedi clar que no són atracadors d’autopista. El somriure els avala.
IMG_5344
Una altra distracció en els embussos és l’arbre en què es posen els inquietants marabús, ocellots desgarbats que Graham Greene deia que semblaven paraigües desballestats. Són, de fet, com un híbrid de cigonya i voltor, i a Nairobi es concentren a la Uhuru Highway, a tocar de l’estadi de futbol, com un aperitiu de la naturalesa en gran format que ens espera. No està provat que assisteixin als partits, però contemplen amb indiferència els milers de cotxes de l’avinguda.
IMG_5350
Els embussos són de tal magnitud que penso que un bon observador tindria fins i tot temps, contemplant aquestes aus, de doctorar-se amb una tesi sobre els marabús urbans. Però per sort arriba un moment que embús i tesi s’esfumen i els cotxes tornen a circular com si no hagués passat res. A partir d’aquí comença la genuïna carretera africana, comença la Kenya que hem vingut a veure.