La vida errant dels nòmades mongols

Els nòmades són el millor de Mongòlia. Són ells els que posen una nota de color en la monotonia de l’estepa. De tant en tant apareix a l’horitzó la silueta inconfusible d’un ger, la tenda que els russos anomenen iurta. La seva forma rodona i l’obertura al sostre, que permet que hi entri la llum i en surti el fum de l’estufa, es fonen amb el verd dels prats on sesten les manades de cavalls, ovelles, iks o camells. La forma del ger, muntat sobre una estructura de fusta, no ha canviat des de fa segles, encara que en els últims anys els nòmades han incorporat a la seva vida la moto, la placa solar i la parabòlica. La seva vida continua sent en essència com sempre, però amb un peu a la modernitat.
IMG_4223
Quan arriba un foraster, els mongols solen mostrar-se generosos; el conviden a entrar al seu ger i li ofereixen llet agra, galetes de iogurt de iac, formatge, pa o cervesa mongola. És llavors quan el ger es transforma en un univers càlid que et transporta al passat, a una altra manera de viure. A part de tres llits, els únics mobles són l’estufa, un petit altar budista i un petit altar familiar, amb fotos de tots els membres de la família i, a vegades, l’estatueta d’un cavall en un lloc destacat.
IMG_4376
Els nòmades solen canviar la ubicació del ger quatre vegades a l’any. Desmunten la tenda, amunteguen els seus mobles mínims, els carreguen en una furgoneta i marxen a buscar nous horitzons, sempre sota aquell cel que veneren, sovint d’un blau intens que augura un bon futur. I la vida segueix, procurant sempre el millor per als seus ramats, fins i tot a l’hivern, quan la neu, el fred i el silenci cobreixen Mongòlia.