Una estepa hipnotitzant que sembla no tenir fi

¿On comença l’estepa a Mongòlia? No s’ha d’esperar gaire per veure-la. Així que deixes enrere les últimes cases de la caòtica Ulan Bator, el paisatge es despulla d’atributs i et submergeixes en un pla infinit, sense arbres, sense cases, poblat només per tendes nòmades aïllades, els anomenats gers’, i grans ramats de cavalls i ovelles. Al fons, les muntanyes nevades marquen el límit del territori habitable.
IMG_4126
És l’estepa, una terra remota i desolada que convida a la introspecció. El cotxe avança enmig d’una monotonia hipnotitzant en què destaca de tant en tant un ovoo’, un monument fet amb pedres que els mongols decoren amb ‘kadags’, una tela de color blau que oneja per calmar els esperits de la terra.
IMG_3966
En el període comunista, els ‘ovoos’ estaven prohibits. Ara se’ls venera. Quan arribes a un, s’ha d’envoltar en el sentit de les agulles del rellotge, i s’aconsella fer-hi tres voltes per calmar els esperits. També es pot afegir alguna pedra al monument. Tot suma en el domini de la soledat.
 
Comença a nevar després de la parada a l”ovoo’. S’acosta el dur hivern mongol, en què les temperatures es desplomen fins a 40 sota zero. Fa fred i el camí és llarg, però la carretera que s’endinsa en la desolació et convida a continuar. Del milió i mig de quilòmetres quadrats de Mongòlia (tres vegades la superfície d’Espanya), la major part és estepa i desert. Avancem, en direcció oest cap al cor de l’estepa, cap a un món meravellós puntejat pels ‘gers’ dels nòmades.