Els lleons de Massai Mara

A Massai Mara, una reserva de 1.500 quilòmetres quadrats, un se sent transportat a un meravellós món pretèrit en què la Naturalesa ho és tot. Va escriure l’escriptor Alberto Moravia que viatjar a l’Àfrica és, en certa manera, viatjar a la Prehistòria. Tenia raó. I és que aquí tens la impressió que la civilització occidental queda molt lluny. Ni els castells ni les ermites dominen un paisatge en què s’imposen els grans arbres i l’extensa sabana. I la fauna salvatge, per descomptat, amb el lleó com a gran protagonista.
IMG_5885
Dels Cinc Grans (elefant, rinoceront, búfal, lleó i lleopard), el lleó és l’animal més buscat pels visitants de Massai Mara. I estan de sort, ja que es calcula que n’hi ha uns quatre-cents a la reserva. Solen agrupar-se en manades i, quan el sol està alt, no semblen gaire partidaris de l’activitat física. Jeuen a l’ombra, badallant, i a penes si es mouen quan els turistes els metrallen amb les seves càmeres. Estan inactius unes vint hores al dia, un excés.
IMG_5706
El lleó és el felí més gran. Pot arribar als 250 quilos de pes i quan està en llibertat viu entre deu i catorze anys. Em van explicar a Botswana que “no solen menjar homes perquè els molesta que els estripalls de roba se’ls quedin entre les dents”. És una curiosa opinió, encara que el llibre d’Els devoradors d’homes del Tsavo, del coronel John Henry Paterson, la desmenteix. El 1898, durant la construcció del ferrocarril a la regió kenyana de Tsavo, els lleons es van cruspir més de trenta homes. En resum, que és molt probable que els lleons prefereixin engolir zebres, nyus o gaseles, però, per si de cas, és millor no acostar-s’hi gaire.