El llarg retorn a casa des del Ngorongoro

El final del viatge sempre s’accelera. Estàs en la glòria al Ngorongoro, admirant un dels paisatges més bells del món, i de sobte et veus immers en el remolí del llarg retorn a casa. Per si ho havies oblidat, els viatges no duren eternament. A les 7 del matí iniciem el llarg descens cap a Arusha, però al poble de Karatu hem de parar: l’amortiment es queixa. En una gasolinera molt africana un mecànic local fa un nyap recobrint les ballestes amb cartrons.
IMG_7226
Un alemany que passa per allà ens adverteix: “Si aneu en aquest cotxe, no pugeu. Sóc mecànic i el que us han fet no pot durar. Creieu-me, agafeu l’autobús fins a Arusha. És més segur”. Té raó: és un nyap, però confiats que falta poc, seguim. Poc després arriben els primers baobabs del viatge i el llac Manyara. Meravelles africanes. A les 11.30 arribem a Arusha. Unes hores de descans i a les 14 sortim en el shuttle cap a Nairobi. Dues hores fins a la frontera, on tot està en obres. Travessem a peu: tràmits caòtics i una lentitud exasperant. Una hora després tornem a la carretera.
IMG_7255
Des de la frontera, triguem tres hores i mitja a arribar a Nairobi. Allà, per sort, ens espera Ricardo Reta, un dels amos de l’agència Ratpanat. Anem a sopar amb ell, parlem d’aquest fascinant continent que és Àfrica, dormim un parell d’hores i a l’aeroport. Total, que arribo a casa quaranta hores després d’haver sortit del Ngorongoro, gairebé sense descans i amb un embolic d’imatges a la retina. El viatge ha valgut la pena, per descomptat, però ara toca descansar per deixar que sedimenti, per així poder guardar en la memòria els grans moments del viatge africà, que afortunadament són molts.
Feliç any nou!