Arxiu per a gener, 2014

  • Una de les platges més belles de Creta és la que apareix a la pel·lícula Zorba el Grec (1964), de Michel Cacoyannis. Es troba a prop de La Canea, una bonica ciutat de rastre venecià, i es diu oficialment platja de Stavros, però des que als anys seixanta s’hi va filmar la pel·lícula, tothom la coneix com la platja de Zorba. L’aigua és cristal·lina, la sorra daurada i el cercle que dibuixa gairebé perfecte. Al fons es poden veure les muntanyes en què Zorba buscava fer-se […]

    Zorba va ser aquí

    Una de les platges més belles de Creta és la que apareix a la pel·lícula Zorba el Grec (1964), de Michel Cacoyannis. Es troba a prop de La Canea, una bonica ciutat de rastre venecià, i es diu oficialment platja de Stavros, però des que als anys seixanta s’hi va filmar la pel·lícula, tothom la coneix com la platja de Zorba. L’aigua és cristal·lina, la sorra daurada i el cercle que dibuixa gairebé perfecte. Al fons es poden veure les muntanyes en què Zorba buscava fer-se […]

    Continuar llegint...

  • Matala Beach va ser, als anys seixanta i setanta, una platja idolatrada pels hippies, un lloc que es va guanyar per mèrits propis, com Eivissa i Formentera, el dret a figurar al mapa alternatiu d’Europa. Van ser molts els hippies que es van dirigir a Creta només per anar a Matala Beach, una platja envoltada de coves que als segles I i II van ser utilitzades com a tombes. Els hippies hi vivien i disfrutaven banyant-se despullats en unes aigües que, segons la mitologia, havien acollit el mateix Zeus. Quan Zeus, disfressat […]

    Matala Beach, una platja amb ressons hippies

    Matala Beach va ser, als anys seixanta i setanta, una platja idolatrada pels hippies, un lloc que es va guanyar per mèrits propis, com Eivissa i Formentera, el dret a figurar al mapa alternatiu d’Europa. Van ser molts els hippies que es van dirigir a Creta només per anar a Matala Beach, una platja envoltada de coves que als segles I i II van ser utilitzades com a tombes. Els hippies hi vivien i disfrutaven banyant-se despullats en unes aigües que, segons la mitologia, havien acollit el mateix Zeus. Quan Zeus, disfressat […]

    Continuar llegint...

  • Malgrat els excessos restauradors d’Arthur Evans, que va descobrir les ruïnes del palau minoic l’any 1900, val la pena anar a Cnossos. Aquí pot evocar-se l’època llunyana en què Dèdal va dissenyar per al rei Minos un laberint en què regnava el terror del Minotaure, un monstre amb cap de toro i cos humà al qual només va poder vèncer Teseu amb l’ajuda d’Ariadna, filla del rei. Evans va excavar a Cnossos fins al 1941, però va ser una llàstima que preferís el romanticisme reinterpretador a la restauració […]

    La poderosa Creta del palau de Cnossos

    Malgrat els excessos restauradors d’Arthur Evans, que va descobrir les ruïnes del palau minoic l’any 1900, val la pena anar a Cnossos. Aquí pot evocar-se l’època llunyana en què Dèdal va dissenyar per al rei Minos un laberint en què regnava el terror del Minotaure, un monstre amb cap de toro i cos humà al qual només va poder vèncer Teseu amb l’ajuda d’Ariadna, filla del rei. Evans va excavar a Cnossos fins al 1941, però va ser una llàstima que preferís el romanticisme reinterpretador a la restauració […]

    Continuar llegint...

  • Recordo que, en un viatge per Creta l’any 2006, vaig anar a parar, sense proposar-m’ho, al poble de Fodele, que s’enorgulleix de ser el bressol d’El Greco. Bé, hi ha qui diu que en realitat va néixer a Candia (l’actual Heraclion), però és millor no dir-ho als habitants de Fodele, orgullosos del petit museu dedicat a l’artista. En qualsevol cas, el pintor va marxar de Creta als 26 anys, va viure deu anys a Itàlia (a Venècia i a Roma) i el 1577, als 36 anys, es va […]

    La bellíssima Creta d’El Greco

    Recordo que, en un viatge per Creta l’any 2006, vaig anar a parar, sense proposar-m’ho, al poble de Fodele, que s’enorgulleix de ser el bressol d’El Greco. Bé, hi ha qui diu que en realitat va néixer a Candia (l’actual Heraclion), però és millor no dir-ho als habitants de Fodele, orgullosos del petit museu dedicat a l’artista. En qualsevol cas, el pintor va marxar de Creta als 26 anys, va viure deu anys a Itàlia (a Venècia i a Roma) i el 1577, als 36 anys, es va […]

    Continuar llegint...