La poderosa Creta del palau de Cnossos

Malgrat els excessos restauradors d’Arthur Evans, que va descobrir les ruïnes del palau minoic l’any 1900, val la pena anar a Cnossos. Aquí pot evocar-se l’època llunyana en què Dèdal va dissenyar per al rei Minos un laberint en què regnava el terror del Minotaure, un monstre amb cap de toro i cos humà al qual només va poder vèncer Teseu amb l’ajuda d’Ariadna, filla del rei. Evans va excavar a Cnossos fins al 1941, però va ser una llàstima que preferís el romanticisme reinterpretador a la restauració respectuosa.IMG_6429
 Al Museu Arqueològic d’Heraclion poden admirar-se els frescos meravellosos del palau, però és a la veïna Festos on un es fa idea del gran poder d’aquells reis. Potser perquè el palau de Cnossos no té muralles i es troba en un pla. El de Festos, en canvi, disfruta d’una posició encimbellada des de la qual domina el paisatge impressionant de Creta, ordenat des de fa segles pels humans.
IMG_6450
La sensació que transmet Cnossos és que les seves ruïnes tenen poc a veure amb la Grècia clàssica que coneixem. I és que, de fet, som davant una civilització anterior. Impressiona, no obstant, pensar que a Creta comença, en certa manera, la història de la Grècia antiga.