Entre cims de més de 7.000 metres

El Gangkhar Puensum, la muntanya més alta de Bhutan, fa 7.540 metres. És alta, molt alta; no en va estem en el cor de l’Himàlaia. De fet, Bhutan és una successió de muntanyes i valls (més muntanyes que valls), cosa que provoca que en els desplaçaments pel país hagis de circular per carreteres serpentines en què sempre hi ha algun pas de muntanya que s’eleva per sobre dels 3.000 metres. Un exemple: el Dochula Pass, a uns trenta quilòmetres de Thimphu. Es troba a 3.150 metres i no és gens estrany que a l’arribar al punt més alt et sorprengui una nevada.
A dalt del Dochula Pass s’aixequen 108 chortens, envoltats per la boira i embolicats per la neu, que reflecteixen el respecte per la naturalesa que senten els habitants de Bhutan. Des d’allà es poden veure, tancant l’horitzó, els cims de més de 7.000 metres, sempre que els núvols es retirin, és clar. És en llocs com aquest, quan es desferma la tempesta, on comprens que el nom local de Bhutan sigui Druk Yul, “la terra del drac del tro”, ja que pensen per aquí que els trons són els rugits dels dracs que viuen a l’alta muntanya.
Les carreteres a Bhutan són abans que res un exercici de paciència. Revolts, molts revolts, i un constant pujar i baixar muntanyes. A l’altre costat del Dochula Pass canvia l’escenari i la vegetació es fa més de muntanya, amb gegantins {rododendrons, com els que fascinaven el capità Haddock a Tintín al Tibet. Els revolts són els mateixos, o més, però la decoració dels camions, amb colors vius i ulls pintats a sobre els fars, s’encarrega d’animar el recorregut fins a la vall de Punakha, el següent destí.