Thimphu, una capital sense semàfors

A Thimphu, la capital de Bhutan, et comenten amb orgull que no hi ha cap semàfor als seus carrers. No sé si això contribueix a la felicitat, però el cert és que no hi ha embussos a Bhutan. És clar que són només 600.000 (50.000 a Thimphu) en un país de la mida de Suïssa, encara que amb muntanyes més altes. En qualsevol cas, a la cantonada principal de Thimphu els guàrdies no semblen gaire aclaparats amb el trànsit.
 IMG_8084
A la sortida de Thimphu, per cert, hi ha l’única autopista del país. Té només 7 quilòmetres de llarg, però és que els plans no abunden a Bhutan. Encara que és de quatre carrils, aquí també està prohibit circular a més de 50 per hora. I fumar, és clar. Molt a prop hi ha un modern centre comercial on es troba l’única escala mecànica de Bhutan. És un èxit: la gent no compra gaire, però els agrada pujar i baixar per l’escala, una de les grans atraccions del país, si deixem de banda la felicitat i les muntanyes.
IMG_8141El carrer principal de Thimphu sembla tret d’un poble, amb cases baixes pintades de colors, poc trànsit i botigues on no es pot dir que hi hagi un desenfrenat consumisme. A la plaça principal, els nens juguen a futbol, aliens a la notícia que la FIFA situa el Bhutan en les últimes posicions dels països del món. Hi ha un documental del 2003, per cert, The other final, que tracta de l’enfrontament el 2002 entre els dos pitjors països del rànquing FIFA: l’illa de Montserrat i Bhutan. Aquell dia va guanyar Bhutan, però els montserratins van al·legar que els havia perjudicat el mal d’altura, ja que el partit es va jugar a 2.200 metres. El mateix dia, per més inri, es jugava l’autèntica final del mundial, entre el Brasil i Alemanya.