Més articles
  • De Nairobi a la reserva de Massai Mara hi ha 270 quilòmetres. Si fóssim a Europa podríem calcular unes tres hores. Però som a l’Àfrica, i la diferència és important. D’entrada s’hi ha de sumar l’embús de Nairobi; i també s’ha de tenir en compte que una carretera africana sempre té les seves sorpreses. Trams sense asfaltar, per exemple, obres caòtiques o gent caminant pel voral, sovint amb un fardell al cap. Supongo que per tot plegat hi ha cartells enormes que et demanen paciència. […]

    Cap a Massai Mara

    De Nairobi a la reserva de Massai Mara hi ha 270 quilòmetres. Si fóssim a Europa podríem calcular unes tres hores. Però som a l’Àfrica, i la diferència és important. D’entrada s’hi ha de sumar l’embús de Nairobi; i també s’ha de tenir en compte que una carretera africana sempre té les seves sorpreses. Trams sense asfaltar, per exemple, obres caòtiques o gent caminant pel voral, sovint amb un fardell al cap. Supongo que per tot plegat hi ha cartells enormes que et demanen paciència. […]

    Continuar llegint...

  • A Nairobi li diuen a vegades Nairobery, pels molts robatoris que s’hi cometen, però en aquest viatge ni he intuït el perill. Del que no m’he salvat és dels embussos, un clàssic a la capital de Kenya. És en aquests embussos que amenacen d’eternitzar-se, com en un conte de Cortázar, on comprenc perquè es diu que el temps a l’Àfrica no té res a veure amb el d’Europa. “A Europa teniu els rellotges, però a l’Àfrica tenim el temps”, repeteixen. Deu ser això, encara que suposo que els […]

    Els embussos eterns de Nairobery

    A Nairobi li diuen a vegades Nairobery, pels molts robatoris que s’hi cometen, però en aquest viatge ni he intuït el perill. Del que no m’he salvat és dels embussos, un clàssic a la capital de Kenya. És en aquests embussos que amenacen d’eternitzar-se, com en un conte de Cortázar, on comprenc perquè es diu que el temps a l’Àfrica no té res a veure amb el d’Europa. “A Europa teniu els rellotges, però a l’Àfrica tenim el temps”, repeteixen. Deu ser això, encara que suposo que els […]

    Continuar llegint...

  • Decididament, el temps passa. Deixo enrere Mongòlia i arribo a Kenya per emprendre un viatge africà. La ruta apunta a llocs emblemàtics com Masai Mara, el llac Victoria, Serengeti, Ngorongoro, Arusha., però la primera parada és a Nairobi, una ciutat a la qual no tinc afecte, probablement perquè les ciutats africanes tendeixen a créixer malament. Hi ha dos llocs, no obstant, als quals m’agrada tornar: el centenari Hotel Stanley i la Biblioteca McMillan. A l’Stanley m’agrada reviure històries d’exploradors i visitar l’arbre on deixaven els […]

    El que queda del mític arbre de l’Hotel Stanley

    Decididament, el temps passa. Deixo enrere Mongòlia i arribo a Kenya per emprendre un viatge africà. La ruta apunta a llocs emblemàtics com Masai Mara, el llac Victoria, Serengeti, Ngorongoro, Arusha., però la primera parada és a Nairobi, una ciutat a la qual no tinc afecte, probablement perquè les ciutats africanes tendeixen a créixer malament. Hi ha dos llocs, no obstant, als quals m’agrada tornar: el centenari Hotel Stanley i la Biblioteca McMillan. A l’Stanley m’agrada reviure històries d’exploradors i visitar l’arbre on deixaven els […]

    Continuar llegint...

  • A Mongòlia sempre hi ha un més enllà. T’endinses en una vall que et sembla infinita i quan per fi arribes al que penses que és el final t’adones que és només un racó: la vall no s’acaba, sinó que continua. Un riu cabalós marca l’eix d’un paisatge majestuós, en Cinemascop, en què les pastures se succeeixen fins a l’infinit. De tant en tant, un parell de tendes nòmades i una manada de cavalls et transporten a un passat que, paradoxalment, és avui mateix. Les distàncies són […]

    Aquelles valls eternes en què el temps es dilueix

    A Mongòlia sempre hi ha un més enllà. T’endinses en una vall que et sembla infinita i quan per fi arribes al que penses que és el final t’adones que és només un racó: la vall no s’acaba, sinó que continua. Un riu cabalós marca l’eix d’un paisatge majestuós, en Cinemascop, en què les pastures se succeeixen fins a l’infinit. De tant en tant, un parell de tendes nòmades i una manada de cavalls et transporten a un passat que, paradoxalment, és avui mateix. Les distàncies són […]

    Continuar llegint...

  • Mongòlia és, juntament amb Bhutan, l’únic país independent on la religió majoritària és el budisme tibetà. Va ser al segle XVI quan el budisme va arribar des del Tibet, i s’ha mantingut fins avui, amb el parèntesi de l’època comunista, en què la religió estava prohibida. Ara, no obstant, els monestirs experimenten un auge, com pot comprovar-se en el de Gandan, a Ulan Bator. Compta amb un Buda de 26,5 metres d’alçada, però els sembla poc i en construiran un de 52. Un altre monestir […]

    Monestirs tibetans a Mongòlia

    Mongòlia és, juntament amb Bhutan, l’únic país independent on la religió majoritària és el budisme tibetà. Va ser al segle XVI quan el budisme va arribar des del Tibet, i s’ha mantingut fins avui, amb el parèntesi de l’època comunista, en què la religió estava prohibida. Ara, no obstant, els monestirs experimenten un auge, com pot comprovar-se en el de Gandan, a Ulan Bator. Compta amb un Buda de 26,5 metres d’alçada, però els sembla poc i en construiran un de 52. Un altre monestir […]

    Continuar llegint...

  • Els nòmades són el millor de Mongòlia. Són ells els que posen una nota de color en la monotonia de l’estepa. De tant en tant apareix a l’horitzó la silueta inconfusible d’un ger, la tenda que els russos anomenen iurta. La seva forma rodona i l’obertura al sostre, que permet que hi entri la llum i en surti el fum de l’estufa, es fonen amb el verd dels prats on sesten les manades de cavalls, ovelles, iks o camells. La forma del ger, muntat sobre […]

    La vida errant dels nòmades mongols

    Els nòmades són el millor de Mongòlia. Són ells els que posen una nota de color en la monotonia de l’estepa. De tant en tant apareix a l’horitzó la silueta inconfusible d’un ger, la tenda que els russos anomenen iurta. La seva forma rodona i l’obertura al sostre, que permet que hi entri la llum i en surti el fum de l’estufa, es fonen amb el verd dels prats on sesten les manades de cavalls, ovelles, iks o camells. La forma del ger, muntat sobre […]

    Continuar llegint...

  • ¿On comença l’estepa a Mongòlia? No s’ha d’esperar gaire per veure-la. Així que deixes enrere les últimes cases de la caòtica Ulan Bator, el paisatge es despulla d’atributs i et submergeixes en un pla infinit, sense arbres, sense cases, poblat només per tendes nòmades aïllades, els anomenats ‘gers’, i grans ramats de cavalls i ovelles. Al fons, les muntanyes nevades marquen el límit del territori habitable. És l’estepa, una terra remota i desolada que convida a la introspecció. El cotxe avança enmig d’una monotonia hipnotitzant […]

    Una estepa hipnotitzant que sembla no tenir fi

    ¿On comença l’estepa a Mongòlia? No s’ha d’esperar gaire per veure-la. Així que deixes enrere les últimes cases de la caòtica Ulan Bator, el paisatge es despulla d’atributs i et submergeixes en un pla infinit, sense arbres, sense cases, poblat només per tendes nòmades aïllades, els anomenats ‘gers’, i grans ramats de cavalls i ovelles. Al fons, les muntanyes nevades marquen el límit del territori habitable. És l’estepa, una terra remota i desolada que convida a la introspecció. El cotxe avança enmig d’una monotonia hipnotitzant […]

    Continuar llegint...

  • L’aeroport internacional de Mongòlia porta el nom de Gengis Kan, el guerrer i conquistador que al segle XIII va unificar les tribus nòmades del centre de l’Àsia per fundar l’Imperi Mongol, que s’estenia del Pacífic a Europa i de Sibèria a l’Índia. Gengis Kan apareix, doncs, a penes arribo a Mongòlia. És només un aperitiu, ja que la seva presència es repeteix per tot el país. Hi ha carrers, places, hotels i bars que porten el seu nom, llueix bigoti en els bitllets de tugriks […]

    La llarga ombra de Gengis Kan

    L’aeroport internacional de Mongòlia porta el nom de Gengis Kan, el guerrer i conquistador que al segle XIII va unificar les tribus nòmades del centre de l’Àsia per fundar l’Imperi Mongol, que s’estenia del Pacífic a Europa i de Sibèria a l’Índia. Gengis Kan apareix, doncs, a penes arribo a Mongòlia. És només un aperitiu, ja que la seva presència es repeteix per tot el país. Hi ha carrers, places, hotels i bars que porten el seu nom, llueix bigoti en els bitllets de tugriks […]

    Continuar llegint...

  • Hi ha ciutats boniques, ciutats lletges i ciutats com Ulan Bator. La capital de Mongòlia podrien definir-la les llargues avingudes, els embussos i les omnipresents estàtues de Gengis Kan, però jo la veig més aviat com una ciutat contaminada on els gratacels del centre contrasten amb els nombrosos gers, les tendes nòmades que s’agombolen als afores com si la població de l’estepa assetgés Ulan Bator per posar en dubte la viabilitat d’una ciutat en un país que era nòmada per definició. I, no obstant, Ulan Bator existeix. Amb […]

    Ulan Bator existeix

    Hi ha ciutats boniques, ciutats lletges i ciutats com Ulan Bator. La capital de Mongòlia podrien definir-la les llargues avingudes, els embussos i les omnipresents estàtues de Gengis Kan, però jo la veig més aviat com una ciutat contaminada on els gratacels del centre contrasten amb els nombrosos gers, les tendes nòmades que s’agombolen als afores com si la població de l’estepa assetgés Ulan Bator per posar en dubte la viabilitat d’una ciutat en un país que era nòmada per definició. I, no obstant, Ulan Bator existeix. Amb […]

    Continuar llegint...

  • Doncs, res, que me’n vaig cap a Mongòlia. Vaig estar a punt de viatjar allà un parell de vegades, però a última hora va passar alguna cosa inesperada que em va obligar a cancel·lar el viatge. Però, s’ha acabat; almenys això espero. Creuo els dits fins a trencar-me les falanges perquè demà he d’agafar un vol cap allà. Confio a despertar-me a Ulan Bator, amb l’estepa a un pas i la vida nòmada a l’abast. Abans de marxar, he fet el de sempre: estudiar un mapa que, encara […]

    Me’n vaig a Mongòlia

    Doncs, res, que me’n vaig cap a Mongòlia. Vaig estar a punt de viatjar allà un parell de vegades, però a última hora va passar alguna cosa inesperada que em va obligar a cancel·lar el viatge. Però, s’ha acabat; almenys això espero. Creuo els dits fins a trencar-me les falanges perquè demà he d’agafar un vol cap allà. Confio a despertar-me a Ulan Bator, amb l’estepa a un pas i la vida nòmada a l’abast. Abans de marxar, he fet el de sempre: estudiar un mapa que, encara […]

    Continuar llegint...